Amb la mateixa fe de fa un any (1932)
Peces històriques
De l’article de Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) a L’Opinió (4-VI-1932), amb motiu del primer aniversari d’aquell diari, que ell dirigia. El Col·legi de Periodistes de Catalunya acull demà, a les 18:30 h, la presentació del llibre L’Opinió, el diari de la revolució republicana (1931-1934), de Jaume Guillamet, catedràtic emèrit de la UPF. Intervindran en aquest acte l'autor del llibre, la periodista i professora Mònica Terribas, el professor Joan Manuel Tresserras, i Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla. Imatge: cartell de Josep Alumà i Sans (Barcelona, 1897 - 1974) per a L’Opinió (1934).
Avui fa un any de l’aparició de L’Opinió diari. Abans, com a setmanari, ja ens havíem batut en primera línia, per la República i ens hi havíem batut amb la seguretat que el nostre esforç no havia d’ésser balder, sinó que havia de donar, com a resultat, el triomf absolut i rotund de la finalitat que perseguíem. Lluitàvem, aleshores, amb aquella fe que acostumem a posar en la defensa de les coses que són consubstancials amb l’ideari, la implantació del qual, lleialment creiem que ha de representar una millora política, social i econòmica per al nostre país. Perquè teníem fe, res no ens apartava del nostre camí, i a despit de denúncies, de recollides de l’edició, de processaments, de detencions, de totes les persecucions de què eren objecte durant les tres darreres dictadures de la Monarquia, els que s’hi enfrontaven, nosaltres anàvem assenyalant al poble de Catalunya les normes que l’havien de dur a conquistar-se la seva llibertat. [...] I vingué la República, i hem continuat, naturalment, lluitant. Havíem aconseguit portar-la, i havíem, naturalment, de defensar-la. [...] Ni ara ni abans, no hem dit que siguem infal·libles, ni hem parlat amb el to d’aquells que es creuen tenir estancada la veritat. Hem cregut, és clar, que la nostra veritat era la millor –no pas l’única– i hem propugnat per a fer-la triomfar. I per a fer-la triomfar, per a fer-la prevaler, hem emprat, sempre, aquell to adequat a cada moment, i hem posat aquell ímpetu que nosaltres posem en les coses de l’esperit que estan lligades amb els problemes de la vida col·lectiva. El fet del nostre triomf, el 12 d’abril [del 1931], i el fet que als dos dies proclaméssim la República, ens ha creat, és clar, els nostres enemics. Ens han atacat, i ens han atacat de totes bandes. Ens ha calgut defensar-nos i hem respost als atacs en tots els terrenys on hem estat citats. Només, d’aquest primer any del nostre diari, hem de doldre’ns d’una cosa, pel que afecta al combat que hem de dur replicant els atacs de què se’ns feia objecte. Ho hem dit anteriorment i ens cal repetir-ho ara. La lluita política a Catalunya es plantejà en el terreny periodístic d’una forma canibalesca, i una mica canalla. No hi ha gaire honestedat, ni hi ha gaire honradesa. La crítica lícita, necessària, indispensable als que governen, és substituïda a Catalunya, a manca d’arguments, per la baixa insídia, la calúmnia, la difamació, en cerca del descrèdit i el desprestigi dels que no poden ésser combatuts per mitjans decents. Nosaltres estem igual que el primer dia, quan es fundava L’Opinió en temps del dictador Primo de Rivera. Hem vist portats a la pràctica molts punts del programa que propugnàvem aleshores i hem vist triomfant la República per la implantació de la qual ens vàrem llançar a la lluita. Avui, com ahir, continuem al nostre lloc, amb la mateixa serenitat i amb el mateix delit, defensant la nostra veritat amb la mateixa fe, per Catalunya i per la República.
