Habitualment, quan hi ha més activitat i, per tant, més persones treballant, les possibilitats que hi hagi accidents laborals creixen. És, en conseqüència, necessari reforçar les mesures de prevenció, com passa amb els incendis: és millor prevenir –posar en marxa les iniciatives necessàries– que haver de curar.
Però a les dades de gener a juliol d'aquest any a Catalunya, tot i tenir en compte que hi ha un bon ritme d'activitat a la majoria dels sectors, es registren uns increments que criden l'atenció: 52 persones han perdut la vida al lloc de treball, la qual cosa suposa un augment del 44% respecte al mateix període de l'any passat.
I tot això sense incloure els que s'han produït durant l'agost. D'aquests destaquen la mort d'un temporer a Alcarràs víctima d'un cop de calor, segons la primera autòpsia, mentre collia fruita a 40 graus de temperatura. No és l'únic cas: una treballadora de la neteja municipal a Barcelona es va desmaiar en arribar a casa seva després de treballar el darrer cap de setmana de juny, durant la primera onada de calor d'aquest estiu.
A més, també aquest mes va morir un operari d'Ebro, a l'antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. És el segon cas que es produeix des de principis d'any en aquestes mateixes instal·lacions industrials que comparteixen Ebro i la xinesa Chery. A l'abril, un treballador de quaranta-un anys que operava a través d'una empresa subcontractada hi va morir electrocutat.
Està molt bé que es redueixin els accidents laborals lleus i greus, però no amb la contrapartida que es disparin els mortals. Aquesta qüestió amoïna tant la conselleria d'Empresa i Treball com moltes empreses i els sindicats. Cal reforçar la prevenció i la vigilància per evitar que aquestes xifres es disparin com està passant en l'actualitat.
La tendència creixent dels accidents laborals mortals durant el primer trimestre va fer que el titular de la Conselleria, Miquel Sàmper, anunciés un pla per reduir la sinistralitat. La idea era crear un cos de delegats de prevenció de riscos laborals format per membres dels sindicats i les patronals. L'objectiu essencial era lluitar contra la plaga dels accidents de treball. En una primera fase, la iniciativa, anunciada el maig passat, preveia el control de les empreses i tenia la intenció de fer 1.080 visites a l'any. De moment no s'ha aconseguit posar-lo en marxa.
Donada l'evolució del problema, al Govern no li quedarà més remei que mirar d'atreure totes les parts implicades per engegar el seu pla i acabar amb les reticències de Foment del Treball. Tant els sindicats com l'altra patronal, Pimec, estaven disposats a negociar. Calen mesures i solucions per evitar que es normalitzi la possibilitat de morir mentre es treballa. Els sindicats alerten des de fa temps que el sistema de prevenció “no està resolent els riscos més evidents de seguretat” i reclamen, alhora, canvis normatius. És evident que alguna cosa s'ha de fer perquè, tal com diuen des de les centrals, "no hauríem de morir a la feina per causes que es poden prevenir".