06/03/2016

Melé cavernària contra Rufián per la seva estrena al Congrés

Algunes anàlisis —tècniques, objectives, mesurades— que s’han publicat als diaris de Madrid arran de la primera intervenció de Gabriel Rufián com a parlamentari espanyol.

  • “Es vesteix com per anar a un enterrament gitano i parla com si estigués dins d’un gerro” (Rosa Belmonte, Abc ).
  • “El xarnego més sonso de tots els que s’han sumat al procés independentista per alleujar el seu absurd complex d’inferioritat”, “Per mi que els avis de Rufián van buscar el futur a Catalunya perquè per trobar-lo a Jaén eren massa sonsos” i “accent raríssim, mig d’Almeria, mig de l’Hospitalet de Llobregat” (Alfonso Ussía, La Razón ).
  • “Rufián ha fet un discurs subnormal en el sentit estricte de la paraula” (Urdaci, de 13TV, en un tuit).
  • “Rostre que si no fos per la barba negra podria semblar el de Kim Jong-un amb uniforme negre, que recordava amargament les camises tant al gust de Mussolini” i “La seva mirada em va recordar vagament la mirada entre lànguida i drogada dels assassins fanàtics d’Estat Islàmic abans d’immolar-se o de segar el coll a algun dels seus ostatges” (Federico Quevedo, El Confidencial).
  • “Però l’esperpent, l’astracanada, el guió lisèrgic d’un becari trans d’Almodóvar, el monòleg d’Eugenio passat de pippermint, el relat entre gòtic i sacristanesc produït pel xarneguisme independentista va córrer a càrrec de Gabriel Rufián” (Jorge Bustos, El Mundo ).

Perdonin si m’he posat massa acadèmic: és el que té quan un es posa en mans d’especialistes. Tot això en només les últimes 48 hores, per cert. I avaluant una intervenció de cinc minuts. Surt a tres insults i vuit adjectius per segon de parlament. I ara els deixo, que he de seguir llegint saberudes columnes cavernàries sobre el problema de convivència que vivim a Catalunya.