L'IB-Salut, el servei de sanitat pública de les Illes Balears, s'ha negat a readmetre la doctora Nadiya Popel, que va exercir al servei d'Urgències de l'Hospital Mateu Orfila, de Maó, fins que en va ser expulsada el setembre del 2023, ara farà dos anys. N'ha donat la notícia el Diario de Menorca.
La doctora Popel va ser apartada de la professió pel Col·legi Oficial de Metges de les Balears per incompliment reiterat del codi deontològic. Va negar la utilitat de la vacunació durant els moments més durs de la pandèmia de covid, i l'abril passat la justícia va confirmar la seva suspensió per haver utilitzat amb els seus pacients productes com lleixiu, aigua oxigenada o dissolvents industrials. Com a curiositat, a finals de l'any passat Nadiya Popel va participar en un acte de vindicació negacionista a Palma, on els protagonistes van ser Miguel Bosé i Josep Pàmies, el remeier que ven potingues. L'acte va rebre per part del Govern Balear una sanció de 300.000 euros, cosa que confirma que afortunadament hi ha persones fent la seva feina dins l'administració illenca, a pesar del govern del PP i Vox. Nadiya Popel, no cal dir-ho, es declara víctima d'una cacera contra lliurepensadors, i té un nombrós grup d'admiradors que la segueixen, l'aplaudeixen i li donen suport allà on vagi.
La notícia sobre Popel rima a distància amb una altra: el trumpisme fulmina Susan Monarez, directora d'una de les principals agències de salut pública dels EUA, pel seu desacord amb el posicionament antivacunes del secretari de Salut del govern, Robert F. Kennedy Jr. També ens serveix per reconsiderar un dels episodis més preocupants de la nostra alterada vida dels darrers anys. La negació no només de l'eficàcia de la vacunació sinó fins i tot de l'existència mateixa de la pandèmia, i la denúncia d'un suposat totalitarisme o dictadura o dogma de la ciència, va ser un efecte col·lateral especialment dolorós d'aquell episodi que, ara com ara, ningú vol recordar. Escric “dolorós” perquè el negacionisme va causar morts, sobretot a causa de contagis provinents de persones que es van negar a vacunar-se i que van propiciar l'expansió del virus. Els perjudicats (els morts) van ser pacients vulnerables, com ancians o persones que patien altres malalties anteriors.
Els negacionistes no són sempre gent inculta, al contrari. Sovint es tracta de persones ben formades i educades, com el secretari Kennedy. En el seu moment presumien de negar-se a la vacunació en plena pandèmia com un exercici de pensament crític i llibertat de criteri. Alguns actuen de la mateixa manera amb la salut dels seus fills. La mateixa Nadiya Popel és metge, amb estudis degudament acreditats. Ningú està lliure de ser un cínic o un fanàtic, tampoc qui té estudis superiors. La llibertat individual, en tot cas, té el límit allà on comença a perjudicar el bé comú i la llibertat dels altres. Negar la ciència quan més falta fa no és cap acte de llibertat, sinó un atemptat contra la salut pública. El tracte que ha rebut Nadiya Popel és adequat i constitueix un bon exemple.
