05/07/2021

La millor vacuna, la solidaritat

4 min

Ara fa divuit mesos ningú no s’hauria imaginat que un sol virus fos capaç de paralitzar l’activitat humana de tot el món i mostrar, amb tota la seva virulència, la nostra vulnerabilitat i fragilitat com a espècie dins d’aquesta nau blava que navega a tota velocitat enmig de l’Univers. Un virus que venia a ensenyar-nos com està d’interconnectada i ecorelacionada l’espècie humana amb la resta d’espècies de la Terra. L’arribada del SARS-COV-2, el virus del covid-19, ha tret el millor i el pitjor de nosaltres. En tan sols un any la comunitat científica internacional ha compartit coneixements i avenços per encertar la vacuna que ens pot treure de l’atzucac, alhora que qui mou els fils del poder no es posa d’acord per fer-la accessible a totes i cadascuna de les 7.500 milions de vides que poblem el planeta. El virus, però, ens recorda que només podrem sortir-nos-en si som capaces de trencar lògiques insolidàries del passat i reteixir la xarxa d’ajuda mútua que es va crear en els nostres barris en els pitjors moments de la pandèmia. La vacuna obre una porta de sortida que només ho serà si la compartim amb la resta del món i aixequem les patents que avui fan impossible que es distribueixi arreu. Tenim la vacuna però ens manca l’eina que la fa eficaç del tot, la implementació de la solidaritat internacional.

La solidaritat com a resposta a un món capitalista que prioritza la meritocràcia com a estratègia per assolir l’èxit i la suposada felicitat (individual). La solidaritat com a contrarelat al guió escrit pel poder econòmic i polític que (encara) mana les nostres vides. La solidaritat com a palanca de canvi i transformació social per garantir l’acompliment de drets per a tots els que vivim a la Terra. La capacitat per a la solidaritat entre els pobles és més antiga que els acords i lleis que actualment regeixen globalment el nostre món i la protegeixen. 

Una pacient malalta de coronavirus en un hospital de Nova Delhi esperant ser atesa.

Els que hem tingut l’honor de presidir Lafede.cat demanem al nou govern de la Generalitat que assumeixi els mandats de la solidaritat internacional i prengui partit en favor de les persones empobrides. I quan parlem de persones insistim a recordar que les persones ho són pel fet de ser-ho, i no perquè estiguin o no mes enllà de l’Ebre o dels Pirineus. És un signe de maduresa democràtica saber que la lluita pels valors essencials de la nostra civilització no hi entén de fronteres ni d’idiomes, ni de colors. I aquest mateix coneixement i maduresa és el que recorda que ja no es pot pensar en treballar pel bé d’una col·lectivitat oblidant la globalitat. Això ja és un anacronisme. Cal treballar cada dia perquè el conjunt de polítiques siguin coherents i persegueixin el benestar i la garantia de drets de totes i cadascuna de les persones sobre les quals tenen efectes, les que vivim a Catalunya i també les que reben l’impacte de les polítiques que promou en l’escena internacional. Que la lluita contra la desigualtat ja és global i, si no és ferma i decidida, sempre afavoreix una minoria de privilegiats aquí i arreu. Cal reservar els recursos compromesos reiteradament per anteriors governs, i recollits en el Pla Director per a la Cooperació Internacional 2019-2022, actualment vigent, que preveu destinar un mínim del 0,7% dels recursos propis per a polítiques de justícia global abans del 2030, data que coincideix amb la que la comunitat internacional s’ha posat com a fita per acomplir aquest compromís, que en realitat és del 1970. El pressupost destinat a polítiques de solidaritat internacional és dels pocs que no s’han revertit des de les retallades de l’anterior crisi financera del 2007-2008. Si abans de la crisi es varen arribar a destinar 65 milions d’euros a polítiques públiques de justícia global, amb percentatges propers al 0,45%, avui encara estem per sota del 0,20%, amb pressupostos que no arriben als 50 milions d’euros anuals. Si volem assolir el 0,7%, ens caldrà destinar-hi prop de 200 milions d’euros anuals.

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, l'Hble. Sra. Victòria Alsina, en la seva primera reunió amb nosaltres va insistir també en la "necessitat de treballar de forma col·laborativa perquè o ens en sortim tots o no ho farà ningú, ja que no hi ha problemes locals o globals, sinó problemes interconnectats". La cooperació no deixa de ser la prova del cotó fluix de governs que entenen com estan d'interrelacionats amb el món o que no ho entenen. La consellera, però, també va reconèixer la dificultat de la negociació del nou pressupost per a l’any 2022. Des de Lafede.cat l'encoratgem a apostar de manera decidida per una política pressupostària estable en matèria de justícia global i a treballar per assolir el 0,33% l’any 2022, tal com estava previst. Li demanem a ella i a la resta del Govern que facin de la defensa, la promoció i la garantia de drets la seva bandera arreu del món i que hi esmercin els recursos necessaris per fer-ho possible perquè, ara sí, ja sabem que la vacuna que necessitem és la de la solidaritat internacional.

Com deia el nostre estimat Arcadi Oliveres: "La pandèmia és la gran oportunitat per plantejar un canvi de sistema que no hauríem de deixar escapar per començar a fer girar la roda del capital cap a un altre cantó i situar l’eix, d’una vegada per totes, en un altre centre, que de fet és el més important: les persones i, per tant, la vida".

Francesc Mateu, Míriam Acebillo-Baqué, Tono Albareda i Luca Gervasoni, presidents de Lafede 2013-2021

stats