Internacional 29/04/2021

"Tenim por de respirar": el relat de la catàstrofe a l'Índia

El col·lapse pel covid-19 atemoreix la població, que resisteix al caos amb incertesa

Jeffrey Gettleman (The New York Times)
3 min
Una pacient malalta de coronavirus a un hospital de Nova Delhi esperant ser atesa.

Nova DelhiEls crematoris són plens de morts, com si d'una guerra es tractés. Foc a tota hora. Incineracions massives. De nit, de fet, en certes àrees de Nova Delhi el cel s'il·lumina. I és que, a l'Índia, la malaltia és a tot arreu. A la majoria de cases hi ha algú malalt. Un dels meus companys està malalt. Un dels professors del meu fill està malalt. El veí de dues portes més enllà, cap a la dreta: malalt. Cap a l'esquerra: malalt. Assegut al meu apartament, esperant agafar el virus. Aquesta és la sensació ara mateix a Nova Delhi, amb la pitjor crisi de covid-19 del món avançant al voltant nostre. Sento com si emmalaltir fos només una qüestió de temps.

L'Índia té la taxa d'infeccions per dia més alta del planeta des que va començar la pandèmia, unes 350.000 per dia. Aquesta és la dada oficial, però molts experts afirmen que està subestimada. Nova Delhi, la capital amb uns 20 milions d'habitants, pateix una duríssima onada de contagis. Uns dies enrere, la taxa de positivitat va arribar a ser del 36%, és a dir, més d'una de cada tres persones infectades. Fa un mes era inferior al 3%. Els contagis s'han estès tan ràpidament que els hospitals s'han col·lapsat. Milers de persones queden sense poder ser ateses. Els medicaments s'estan esgotant, i també l'oxigen.

Tot i que la ciutat està confinada, la malaltia no s'atura. Metges arreu del país i alguns polítics estan enviant missatges de socors al primer ministre indi, Narendra Modi, a través de les xarxes socials i la televisió. Els experts havien advertit que el covid-19 podia causar greus estralls a l'Índia, un país amb una població enorme —1.400 milions de persones— densament poblat, i on la majoria de persones són molt pobres.

El que estem vivint és molt diferent de l'any passat. Aleshores hi havia por a allò desconegut. Ara sabem molt més de la malaltia, l'escala, l'expansió. Sabem la terrorífica força d'aquest virus. El que temíem durant la primera onada és el que ara està passant davant dels nostres propis ulls: desastre, col·lapse i la certesa que hi haurà molts morts. Com a corresponsal des de fa gairebé vint anys, he cobert zones de guerra, fins i tot he sigut segrestat a l'Iraq i empresonat en més d'una ocasió, però això és un altre nivell. No hi ha manera de saber si els meus dos fills, dona o jo mateix caurem greument malalts. I si ens posem molt malalts, on anirem?

A l'Índia ha sorgit una nova variant del coronavirus coneguda com la doble mutació que podria estar fent molt de mal. Les evidències encara no són determinants, però podria ser més contagiosa i resistent a la vacuna . Els metges estan realment preocupats. Algunes de les meves fonts asseguren haver rebut les dues dosis de la vacuna i ara estan greument malaltes, un molt mal senyal.

Què podem fer?

Intento ser positiu, com si fos una manera de millorar la immunitat, però em trobo passejant-me per les habitacions del nostre apartament, obrint sense parar llaunes de menjar i preparant els àpats als meus fills, sento com si la meva ment i el meu cos s'estiguessin desgastant. Tinc por d'agafar el mòbil i rebre un missatge d'un amic que ha empitjorat. O pitjor. Estic segur que milions de persones s'han sentit així. Jo ja he començat a imaginar símptomes: em fa mal la gola? I aquest mal de cap? És pitjor avui? A la meva zona de la ciutat molts tenim por de sortir, com si hi hagués algun gas tòxic a l'aire. Tenim por de respirar.

Els epidemiòlegs asseguren que les xifres continuaran creixent i que poden arribar a les 500.000 persones contagiades per dia arreu del país, i que al mes d'agost es podria arribar a un total d'un milió de morts per covid-19.

L'índia es va confinar, va surfejar la primera onada, després es va obrir. Va mantenir una taxa de morts baixa (això deien les dades oficials). A l'hivern, la vida havia tornat a la normalitat. Ningú portava mascareta. Era com si el país s'hagués dit a si mateix: "No pateixis, ho tenim controlat". Ara molt pocs pensen així. Cada cop més indis culpen el primer ministre per no haver preparat el país. La població també està descontenta pel ritme lent de vacunació. Menys del 10% de la població ja ha rebut una dosi i només l'1,6% està totalment vacunada, tot i que dues vacunes es produeixen a l'Índia.

Copyright by The New York Times

stats