CRÍTICATV

Le Due Donne: marramiau

“Què ha passat amb Le Due Donne?” és una de les preguntes més repetides des de dissabte a la nit

L’ Oh happy day ha patit un daltabaix. Un dels grups més singulars, admirats i animats per l’audiència s’ha donat de baixa. Entre els espectadors del programa és un tema molt comentat i el públic infantil que les segueix en parla a les hores de pati. “Què ha passat amb Le Due Donne?” és una de les preguntes més repetides des de dissabte a la nit.

Anna Simon donava pas a una gravació de la Mar, una de les components, en què anunciava que no tornaria al programa “per motius personals i professionals”. A diferència de les seves aparicions televisives anteriors, no anava maquillada i destil·lava una aura de tristesa inspirada per la mateixa Mimì de La Bohème. Al plató, al costat de la presentadora, hi havia la Gisela, l’altra integrant de Le Due Donne, compungida i intentant justificar-se amb l’elegància i la delicadesa de la Violeta de La traviata: “La Mar ha pres una decisió totalment respectable. Cadascú sap el que és millor per a ell mateix”. La Gisela va assegurar que no ha estat un impuls i que la reacció de la Mar “ha estat una cosa meditada” des de feia temps. Potser els últims temes musicals que els havien assignat, tan lluny del seu estil i que no deixaven brillar com és habitual el seu talent, han complicat el camí de la travessa televisiva. L’espectacle catòdic pot ser fred i cruel per als que gosen aventurar-s’hi.

L’'Oh happy day' ha patit un daltabaix. L’espectacle catòdic pot ser fred i cruel per als que gosen aventurar-s’hi

Quan els membres del jurat van preguntar per l’esdevenidor de Le Due Donne, la Gisela, a qui li hauria agradat continuar concursant, va respondre amb exquisida indefinició: “Estem en una situació delicada i el futur és incert”. S’intueix, per tant, una escissió entre les dues cantants. Tenint en compte la bona acollida que han tingut entre els espectadors, a Catalunya poden néixer dues noves faccions operístiques, com si fossin la Callas i la Tebaldi. D’una banda, els incondicionals de la Mar, i, de l’altra, els fans de la Gisela.

El jurat estava afligit per l’absència de Le Due Donne. Un trist favor a l’ Oh happy day perquè s’empobreix encara més el seu repertori musical. La Gisela, amb els ulls vidriosos, es va desfer en agraïments al programa. Va ser simbòlic l’obsequi final com a comiat. Va cantar, fora de concurs i de manera meravellosa, El cant dels ocells. Una cançó tradicional catalana que massa vegades es fa servir per als minuts de silenci com si fos una peça fúnebre. A l’ Oh happy day també va tenir alguna cosa de dol.

No és l’única al·legoria musical amb Le Due Donne. Quan les vam conèixer en el primer programa, el del càsting inicial, van cantar el divertit Duetto buffo di due gatti, atribuït a Rossini. Una composició en què dues gates es barallen entre miaus i marramiaus no sabem ben bé per què. ¿Deu haver estat una peça premonitòria?

“Ja es veurà el que passa”, deia la Mar, de manera enigmàtica, en el seu comiat enregistrat. Miiiiaaaaaauuuu!

Més continguts de