Mort i enterrament del crític Raimon Casellas (1910)
Peces històriques
Crònica de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 - Badalona, 1963) a La Veu de Catalunya (5-XI-1910) sobre la mort del crític d’art Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), esdevinguda el 2 de novembre de fa cent quinze anys. Folch i Torres, tractadista d’art, va enviar per telègraf el seu text des de Sant Joan de les Abadesses a les 16.15 h, després del sepeli. El van publicar sense canviar l’estil telegràfic, tal com el van rebre a les 19.00 h i tal com és transcrit aquí. L’artista Ramon Casas (Barcelona, 1866 - 1932) va publicar al mateix diari un quadre sobre l’enterrament de Casellas.
A les tres de la tarda s'ha fet l'autòpsia del cadàver de Raimon Casellas. Segons els metges, s’han observat granulacions al cervell i afecció de cor. Després s'ha efectuat l’enterrament. El clero parroquial ha oficiat, formant en el dol el fillol del finat i els seus amics Emili Cabor, Ramon Casas, Miquel Utrillo, Padillo, l'alcalde, el jutge i moltes altres persones. El jutge, a força d'indagacions, ha pogut reconstruir en part l'itinerari que ha tingut un tan lamentable final. Se sap que el nostre desgraciat amic sortí de Barcelona el dimecres en el tren tramvia que surt a les vuit. Arribà a Ripoll a les quatre de la tarda. Uns passatgers diuen que el van veure baixar a l’estació de Ripoll parlant amb un senyor, i afegeixen que Casellas va seguir el viatge en un departament en què hi havia alguns subjectes que bromejaven, prenent part en algunes de les converses que se suscitaven. Va baixar a l'estació de Sant Joan a les 17.10 h. Es passejà per l’andana examinant-ho tot amb curiositat fins al punt que els empleats creien que era un inspector de la companyia. Cap a entrada de fosc se’l va veure anar via avall, en direcció a Ripoll. Alguns obrers de les brigades que treballaven a la via li van donar la bona nit. Un guarda agulles el va veure a un quilòmetre de distància de l’estació. Aquesta és la darrera dada precisa que se'n té. El lloc de la desgràcia és una recolzada que fa la via. Allí, el maquinista, a poca velocitat que porti el comboi, no veu els que passen per la via fins que els té a tocar. S'ha de tenir en compte que aquell indret és cobert de grava molt gruixuda, la qual cosa pot explicar, sent fosc, una ensopegada si un vol travessar l'entrevia per a retirar-se cap a les cunetes. Se suposa que l’infortunat Casellas va ser agafat pel tren que passa per allí a les 19.30 h. L’endemà, el dijous, hi passà la màquina “Catalunya” a les 5.30 h. Després hi va anar el personal de les brigades, que fou qui descobrí la desgràcia donant-se part al jutjat. El cadàver estava destrossat. Se li van trobar a sobre documents, 200 pessetes en bitllets i 14 en plata, el rellotge i unes claus. Aquí no es parla d'altra cosa que d’aquest tristíssim succés.
