Neix Esquerra Republicana de Catalunya (1931)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’editorial de La Publicitat (21-III-1931), diari de la formació Acció Catalana (centreesquerra) dirigit per Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937). Avui fa 90 anys que va néixer Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’unir-se al Partit Republicà Català, Estat Català i el grup de L’Opinió un mes abans de les primeres eleccions postdictadura.
De la Conferència d’Esquerres celebrada darrerament n’ha derivat el partit d’Esquerra Republicana Catalanista; el criteri de formar un partit únic d’aquesta significació obtingué, sembla, l’assentiment gairebé unànime de l’assemblea que el creava. La diferència de matisos dels adherits ha fet més laboriosa la juxtaposició dels punts de vista diferents que han de conviure en el seu programa; aquestes dificultats, però, eren previstes, perquè són naturals a la formació d’aquesta mena de partits; però es pot dir també que, si altrament no, provisionalment han estat superades. L’esforç dels iniciadors de l’Assemblea no haurà estat estèril, segurament; el nou partit actuarà a base d’un programa republicà amb tendències concretes al col·lectivisme, tot sostenint la nota essencial de catalanitat inseparable de les figures més destacades que l’orienten. Dintre el comú denominador del catalanisme, el caire socialista i col·lectivista -aspecte del seu ideari, que indubtablement apareixerà més precisat en posar-se en funcions el partit- li dona una fesomia ben particular i el situa a extramurs del catalanisme liberal. Per una nota recent del Directori que regeix la novella organització, el partit únic que s’acaba de formar intervindrà en la pròxima lluita electoral. El nostre liberalisme fonamental ens separa de la concepció política del nou partit d’extrema-esquerra catalana; [...] La designació del Directori que ha de controlar 1’actuació d’aquesta nova força a Catalunya suscita llargues i vehements deliberacions; la solució adoptada ha produït una estranyesa que intentaríem inútilment dissimular. En aquest òrgan directiu del partit ha estat reservat un lloc al senyor Marcel·lí Domingo, element directiu del partit radical-socialista espanyol. És cert que el senyor Macià, interpretant el sentir dels seus col·laboradors en la creació del partit republicà d’esquerres catalanistes, feia ressaltar la representació especialíssima del senyor Domingo; així i tot, però, la presència de l’ex-diputat per Tortosa al Directori d’un partit de configuració catalana li crearà segurament una situació singular que podria assemblar-se molt a la que ha produït la formació del partit del “Centro” a la Lliga Regionalista. La intervenció del senyor Domingo en les decisions del Directori, potser, en algunes ocasions, desdibuixarà el perfil nacional que elements tan importants com els d’Estat Català donen al partit que acaba de cohesionar-se sota el prestigi del venerable patriota que el presideix. Hem insistit repetidament en la conveniència d’ocupar amb formacions disciplinades tot l’horitzó polític del catalanisme; [....] Però també ens doldria que el partit republicà d’esquerres de Catalunya sacrifiqués una part del seu catalanisme originari en contraure compromisos amb organitzacions no catalanes residents entre nosaltres. [...]
