No parleu d’esguard bòvid!

Llegim a l’ARA una notícia de Cristina Sáez que ens roba el cor. Científics de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena han constatat que una vaca és capaç de “fer servir una eina de manera flexible amb objectius concrets”. A la fotografia hi veiem l’animal, que es diu Veronika, amb un pal a la boca. Diu que “es tracta d'una acció que no havia estat descrita en bestiar, només en alguns primats i còrvids”.

Veure com els animals domèstics aprenen és molt estimulant. A casa no he vist els companyons de fatigues fent servir eines, però sí que els he vist fent servir les urpes a la manera dels primats. Un dels meus gats, per exemple, quan els poso un sol plat de menjar, fa servir la pota (la dreta, sempre) per agafar-lo i dur-lo cap a ell, i així fotre els altres. Es pengen dels panys de les portes amb el noble objectiu d’obrir-les. No cal dir que coneixen –i és fascinant– els embolcalls de les diferents llaunes de menjar i saben, d’entre totes, quina és la que més els agrada. El gos dels meus veïns tria, d’entre tots els humans, el que sembla més dèbil, i és a ell a qui li diposita un pal a la falda amb el noble objectiu que l'hi tiri. Un dia, la triada vaig ser jo. I com que no li feia cas, em va estirar dels pantalons amb la boca fins que em va fer alçar. Va agafar el pal amb la boca i el va tirar. Llavors, va bordar. Volia ensenyar-me a fer-ho.

La meva sorpresa veient el comportament animal, amb les seves normes (qui s’ofèn si li prenen el lloc, qui menja primer...), és sobretot quan, dominada per la meravella, veig que tenen al cervell, com nosaltres, la idea de joc. Juguen a fet i amagar, juguen a fer curses, juguen a barallar-se, juguen a sorprendre’s.