Notícies a Suècia sobre la República espanyola (1991)
Peces històriques
De l’article de Jan Ekecrantz (Estocolm, 1940-2007) a Periodística (n. 4, 1991), la primera revista que del 1989 ençà edita la Societat Catalana de Comunicació. Aquesta filial de l’IEC va commemorar ahir el 40è aniversari de la fundació. Durant l’estada a Catalunya d’Ekecrantz –professor de periodisme a la Universitat d’Estocolm– vam constatar afinitats de la seva recerca amb les de l’escola de periodística catalana que es consolidava a la UPF. Periodística acull treballs d’investigadors forans que es tradueixen al català, tret dels escrits en llengües romàniques. En aquest cas, traducció pròpia del suec amb la col·laboració de Teresa Giménez.
Sobre la Segona República espanyola, l’experiment social entre dues dictadures, iniciat el 14 d’abril de 1931, sabem relativament poques coses a Suècia. Com a fet històric, aquest període ha estat sovint objecte d’interès pel fet de precedir el període de la dictadura feixista. Després de la proclamació de la República es va refredar, amb poques excepcions, l’interès de la premsa estrangera per la nova societat en construcció. Les informacions que arribaren tractaven sovint del caos i les crisis imminents. Segons el llibre Quan passà què?, l’única cosa que s’esdevingué a Espanya durant 1931-1936 fou que les dretes guanyaren les primeres eleccions en les quals participaven les dones, i que [José Antonio] Primo de Rivera va organitzar els escamots d’assalt feixistes (ambdós fets esdevinguts el 1933, segons aquesta font). Els esdeveniments d’abril de 1931 foren precedits durant la primavera per relats de notícies que –adés basats en telegrames d’agència d’informació i adés en cròniques de corresponsals– donaven una imatge molt dividida. Encara que els telegrames fossin els mateixos, els diaris es diferenciaven en els titulars d’una manera que, sovint, seguia la línia del partit del periòdic. També era diferent la selecció que es feia dels telegrames. Poc després de proclamar-se la República va quedar palès en els relats la connexió entre partits i diaris. Eren visions del tot diferents de la realitat, i distints els esdeveniments que hom hi relatava, d’una manera que es diferencia molt de l’actual mediació internacional de notícies, dominada per la televisió, que fa que l’agenda setting [criteri de selecció de notícies] dels mitjans nacionals sigui més previsible que abans. [...] En els anys 30, degut a la forta i predominant connexió entre diaris i partits, els interessos ideològics dirigiren els relats de notícies i la tria dels telegrames d’agència. Només trigaren uns dies –després dels primers i confusos relats sobre la declaració de la República– en regularitzar la maquinària interpretativa. Hem comparat el liberal Dagens Nyheter (DN), el conservador Svenska Dagbladet (SvD) i el sindicalista Arbetaren. El 15 d’abril, les primeres planes del DN i de l'Arbetaren són desconcertadament iguals: “Proclamada la República Espanyola” i “La República és proclamada a Espanya”, respectivament. [...] Dies més tard queden paleses les diferències. [...] Una altra anàlisi comparada revela, però, que el periodisme suec era “modern” a primeries del decenni dels 30, cosa que no es pot dir del periodisme espanyol. [...] La modernització del periodisme espanyol, desclosa ja avançada la Segona República, va significar atorgar un espai més gran a la crònica de notícies “neta”, principalment en diaris de tarda que s’editaven a Barcelona, segons diu Narcís Clotet a Periodística (n. 2, 1990). Però, de la mateixa manera que a Suècia, és probable que les necessitats i les circumstàncies socials contribuïren a donar a la modernitat un contingut determinat. Si hom diferencia subtilment entre països en aquests anys, es pot dir que la construcció ideològica de la societat sueca es va fer des de dalt (folkhemmet), mentre que la societat de la Segona República fou una construcció des de baix, amb mitjans que no funcionaven dins del sistema establert.
