ABANS D'ARA
Opinió 19/11/2023

Nou ordre informatiu mundial (1984)

Peces històriques

Editorial de 'La Vanguardia'
Tria del catedràtic emèrit de la UPF i membre de l'IEC
2 min
Bandera de la UNESCO.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSEditorial de 'La Vanguardia' (9-I-1984) atribuïble al redactor en cap d’opinió Llorenç Gomis (Barcelona, 1924-2005). Traducció pròpia. El diari que dirigia llavors Francesc Noy (Barcelona, 1928-1998) es va posicionar a favor dels Principis Internacionals d’Ètica del Periodisme aprovats —demà passat farà quaranta anys— per l’assemblea general de l’UNESCO. Pel seu abast mundial és el codi deontològic de més rang pels periodistes. La declaració principal exhorta a defensar valors universals: pau, democràcia, veritat, justícia, drets humans, progrés social, alliberament nacional. L’acord va motivar els Estats Units a sortir d’aquest organisme de l’ONU que vetlla per l’educació, la ciència i la cultura.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les recerques sobre comunicacions de massa han servit per remarcar el principi bàsic que per a un canvi social efectiu es requereix un “edifici institucional”. Això ve a tomb davant la turbulència que a la UNESCO ha produït l’anunci fet pels Estats Units d’abandonar el si d’aquesta organització internacional a finals de 1984 i en el qual no són alienes les dissensions en matèria informativa a escala mundial. Els països del Tercer Món, als quals representa el director general de la UNESCO, Amadou-Mahtar M’Bow, il·lustre hoste de Barcelona aquests dies, acaben de replantejar allò que fa ja alguns anys va circular amb la denominació d’”Informe McBride”, hipercrític envers l’omnipresència de les grans agències informatives i peticionari d’una informació més lliure. Es qüestiona, en definitiva, el lideratge de la comunicació, que corre longitudinalment al de l'opinió. L’ombra de George Orwell plana de nou en un món que reclama el dret a la informació sense barreres i rebutja els intents de codificació i reglamentació d’aquest mateix dret. Res no és més lícit i raonable, tot i que es plantegen algunes reflexions que també afecten aquests països assedegats de sobirania en matèria de comunicació. La primera d’elles és que no s’albiren seriosos intents d’obertura informativa en molts d’aquests indrets on les agències nacionals de notícies constitueixen instruments importants per a la reforma del pensament, la didàctica de la revolució política i la propaganda eficaç de les grans proeses de l’aparell d’Estat, per no esmentar el recurs del terror intel·lectual. Per contra, la “corrupció occidental” ha permès permeabilitzar a través de les grans agències les guerres brutes, els greus errors que es cometen aquí i allà, la mentida i molts quilòmetres de túnel en aquest món agitat. Malgrat que tots els sistemes constitucionals reconeixen el principi de la llibertat d’expressió, aquesta unanimitat de principi no hauria de donar lloc a les greus discrepàncies que apareixen a la pràctica, tret que la llibertat d’expressió es defineixi i s’entengui de forma molt diferent en les distintes cultures. És aquí precisament on caldria bolcar tots els intents d’uns i altres per establir un necessari i bàsic principi general.

stats