19/02/2020

La revolució de les biblioteques

3 min
La biblioteca de Sant Pau i Santa Creu, en una imatge d'arxiu. PERE TORDERA

Confesso que la vaga dels treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona del mes de maig passat em va agafar per sorpresa. Ens havíem acostumat a sentir que les biblioteques eren un dels equipaments més ben valorats per la ciutadania. Així ho demostren reiteradament les enquestes de satisfacció sobre els serveis municipals (un 7,9 a la del 2019). Què havia passat, doncs? Les protestes havien començat la tardor de 2018 i tenien a veure amb reivindicacions laborals, una demanda de més personal per atendre el servei i de mesures de protecció contra la "indefensió dels treballadors en situacions violentes d'agressions per part d’usuaris, assetjaments i furts a les biblioteques". Com? Tant havien canviat les biblioteques?

Les biblioteques ocupen un lloc clau dins el conjunt del sistema cultural (i social) del país i serveixen d'exemple paradigmàtic de l’evolució en la gestió d'un servei públic. Em pregunto si hem respost adequadament al canvi de funcions que han experimentat per adaptar-se a les demandes diverses que els hem anat traslladant. Voldria apuntar algunes reflexions des d'aquestes dues qüestions: l'evolució dels serveis que presten les biblioteques als usuaris, i la gestió de les biblioteques en el conjunt dels serveis públics.

Pel que fa als usos, em fa l'efecte que el canvi principal que han experimentat les biblioteques en els últims anys rau en on es posa el focus del centre de la seva activitat: d'una certa voluntat acumulativa, de tenir com més llibres millor, s'ha passat a posar l'usuari al centre del servei, i això ha fet obrir el ventall d'usos diversos: llibres sí, però també cursos, tallers, clubs de lectura, sales d'estudi (parlem d'horaris?), és a dir, experiències diverses d'aproximació al coneixement més enllà de la relació bilateral llibre-lector. Us recomano que mireu un dels últims episodis de Soy cámara, el canal audiovisual del CCCB, dedicat a les biblioteques públiques. Aquí no hi trobareu el conflicte, però sí 20 minuts de reflexió sobre les biblioteques com a espais de coneixement, convivència i cohesió social. Hi confirmo la idea que els llibres són cada cop menys centrals i que cada cop ho és més el concepte d'aprenentatge per experimentació. M'agrada pel que implica de relació entre el coneixement i l'usuari, però no puc evitar neguitejar-me sobre el menysteniment del valor de l'experiència lectora en si mateixa, de l'esforç individual i insubstituïble d'agafar un llibre i iniciar un viatge cap al plaer i la formació. I llavors em ve al cap la biblioteca central d’Hèlsinki, de 17.000 m(2 )inaugurada fa un any, un edifici singular de tres plantes amb cinema, sales de concerts, un restaurant, sales per a tallers de tot tipus, estudis de gravació, cuina, sala de videojocs i, per fi, sala de lectura i llibres.

Com podem donar a aquest equipament el mateix tractament que a la xarxa de bibliobusos, la microbiblioteca local que obre un cop per setmana o un dels grans centres de la ciutat? Dubto que hi hagi un altre servei públic que hagi evolucionat tant i tan de pressa, i sento que enmig d'aquesta revolució hem vist cofois com eren sempre l’equipament més valorat, però no sé si hi hem correspost com a societat dotant-les dels mitjans que necessiten. Veig llibreries que fan de biblioteques, biblioteques que fan de centres cívics, centres cívics que fan de centres socials... La societat i el sistema cultural evolucionen a una velocitat a la qual no tinc clar que l’administració (una màquina pesada per definició) pugui reaccionar adequadament. Com tampoc ho poden fer suficientment les polítiques culturals (condicionades pel curtterminisme i una dotació pressupostària insuficient) sense perdre de vista la planificació del conjunt de l'engranatge dels seus equipaments i les particularitats territorials. La gestió de les biblioteques ja és indestriable del seu paper en el conjunt dels serveis socials, de l'espai físic i humà que ofereixen a una societat cada cop més envellida, de l'espai de convivència que suposa per a moltes famílies, de la garantia d'un espai de silenci, connectivitat i diversitat. La formació (i seguretat!) del personal també ha evolucionat, i passa ara també pel coneixement, la mediació, la innovació, la gestió d'espais, el treball en xarxa fora de les quatre parets de l'equipament. No donem les biblioteques per descomptades. Són a l’epicentre d'una revolució cultural i social de primer ordre i són l’escenari d'una reflexió sobre la gestió pública interessantíssima.