Obrint les finestres mentals del Congrés
A tots els aixafaguitarres, als cínics, als insatisfets de la vida i a tots els que tenen un problema per a cada solució: ahir va ser un gran dia per al català. I per al basc i per al gallec. A tots els pessimistes que juguen amb avantatge, perquè el pessimista queda més intel·ligent a les fotos, accepteu la força cívica, pedagògica, històrica, que es desprèn de la sessió d’ahir al Congrés de Diputats amb l'ús normalitzat del català al costat del castellà, el basc i el gallec.
I citant els Dupont, jo encara diria més. A tots els que diuen que els problemes del català no se solucionaran perquè es parli als Parlaments espanyol i europeu: oh, quin gran descobriment que heu fet. I amb tot, sabeu què? Que una part dels problemes sí que soluciona, perquè les llengües, com les nacions, necessiten autoestima per sobreviure i l’ús oficial del català fora de Catalunya prestigia l’idioma i els seus parlants, que de veure l’ampolla mig buida tots ens sabem.
Que el PSOE no ho fa per amor sinó per sexe, també ho sabem. A la UE, el català encara no és oficial, però cap estat s’hi ha oposat definitivament ni ha vetat la proposta defensada pel ministre espanyol d’Exteriors amb arguments que semblaven trets de la web de la Plataforma per Llengua. No és nou: és molt semblant al que va fer Aznar el 1996, quan necessitava els vots de Pujol per ser investit president i va retirar la Guàrdia Civil de les carreteres, va acabar eliminant els governadors civils i va cedir fins al 30% de l’IRPF. I fins i tot parlava català en la intimitat.
Que algú li expliqui tot això al portaveu popular, que es va referir a l’ús de les llengües com a element de “degradació” del Congrés, i en el súmmum de la barra demanava que es poguessin parlar les llengües “en llibertat” i no per obligació, com si el castellà fos voluntari. Ahir va ser un dia de finestres mentals obertes.
