05/07/2019

Jo també vull parlar en català amb la torradora

2 min

El '30 minuts' de diumenge passat ha aixecat polseguera. I és lògic. ¿És cert que el català està en perill? Doncs mirin, sí. I alhora també és cert que el català no és una llengua minoritària i que és una llengua dinàmica i viva. I vostès diran: com es menja això?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El català té 10 milions de parlants, és la 14a llengua més parlada d’Europa, i es parla en quatre estats europeus diferents. Però, a la vegada, d’aquests 10 milions, poc més de 5 la fan servir habitualment, i d’aquests, molts hi renuncien quan parlen amb castellanoparlants; o pitjor encara, amb qui creuen que pot ser-ho. La Chenxiao, al '30 minuts', es queixava que la gent no li parlava en català pel seu aspecte xinès: “Directament et parlen en castellà”. Saben? El 94,6% de les persones que viuen a Catalunya entenen el català. No pateixin per si no els entenen, les probabilitats són només del 5,4%.

El català és fort a internet: quatre de les cinc webs més visitades del món tenen versió catalana, és la 24a llengua més utilitzada a Twitter (de les 6.000 que existeixen), i té una de les Viquipèdies més potents, amb més de 600.000 articles. Però, a la vegada, té poca presència a YouTube o a les plataformes de 'streaming', i a més és censurada a Tripadvisor. El català és llengua pròpia i oficial a Catalunya, al País Valencià i les Illes Balears, i els catalanoparlants tenim el dret de fer-la servir. Però, a la vegada, els funcionaris estatals no tenen l’obligació d’entendre’ns, i, per tant, aquest dret acaba sent paper mullat. Així que sí, el català és una llengua viva i dinàmica, però també és una llengua en perill.

El regidor del PP a Barcelona Josep Bou apuntava a Twitter que cal crear una societat que ofereixi a persones com Àlex Hinojo l’ajuda psicològica “que necessiten”. Hinojo, activista cultural, va dir al '30 minuts' que utilitzar el català amb les noves tecnologies és clau per no desaparèixer. “Jo vull parlar-li a la meva torradora en català i que els meus fills entenguin que amb les màquines també hi podem parlar en català”. I això ha escandalitzat certs sectors, com l’entranyable regidor Bou o mitjans de la caverna espanyolista. “La obsesión por la imposición lingüística en Cataluña ha trastornado a algunos”. Perquè normalitzar el català és imposició obsessiva.

Mirin, poder parlar en català a la torradora quan estigui connectada a un assistent per veu seria una mostra que el català és útil en tots els àmbits. Que es pot viure plenament en aquesta llengua i no cal renunciar-hi per fer segons què. Perquè de la mateixa manera que els poc més de cinc milions de parlants de danès o noruec poden dirigir-se a les bombetes, a la cafetera o al pany de la porta en la seva llengua, gràcies al sistema Google Home, també els 10 milions de catalanoparlants hem de poder fer-ho. Perquè això, que la llengua sigui útil en tots els aspectes i s’adapti a les noves necessitats i escenaris, és fonamental perquè les noves generacions no hi renunciïn.

Així que sí. Jo també vull parlar en català amb la torradora, amb la rentadora, amb la liquadora i amb el raspall de dents, si fa falta.

stats