Parlamentarisme absurd
“Cree el ladrón que son todos de su condición ”: aquest cap de setmana Pablo Casado ha recorregut al refranyer castellà per respondre una ironia de Zapatero, que havia dit, en al·lusió al vot erroni del diputat del PP Alberto Casero, que “els gols en pròpia porta pugen al marcador”. L’al·lusió als lladres per part del president del partit de les trames Gürtel, Lezo, Púnica i Bárcenas podria formar part de la deriva còmica que ha pres Pablo Casado ja fa temps. Podríem pensar-ho si no fos perquè el mateix Casado va mostrar, amb poques hores de diferència, la cara de la pitjor dreta amb el seu tuit sobre el cas d’Esther López, la jove de Valladolid que va ser trobada morta violentament aquest dissabte. Casado enviava unes falses paraules de condol als familiars de la víctima per després afegir el missatge que li interessava: “Reivindiquem la presó permanent revisable, que volia derogar l’esquerra, per evitar que reincideixin aquests salvatges”.
El PP va intentar -presumptament- impedir l’aprovació de la reforma laboral comprant el vot dels dos diputats d’UPN, la jugada li va sortir malament perquè el senyor Casero no domina bé l’única cosa que s’espera que faci (votar allò que li indica el grup parlamentari del PP) i ara acusa de tupinada la presidenta del Congrés, Meritxell Batet (que també es va equivocar en el recompte, però es va corregir). El PP, en tot cas, té (no presumpta, sinó demostrada i consolidada) una llarga trajectòria de fraus electorals, que inclouen fins i tot vots emesos per persones ja difuntes. La manera com el PP va utilitzar la setmana passada el Congrés per muntar-hi el seu circ de postveritat se sol anomenar ara trumpisme, però el cert és que el partit fundat per Manuel Fraga (primer com a Aliança Popular, després ja com a Partit Popular) ja utilitzava de molt abans els mètodes que després Trump faria cèlebres a escala global.
Simultàniament, al Parlament de Catalunya es viu també una situació estrafolària a compte de la reacció de la cambra a la inhabilitació del diputat Pau Juvillà ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). Diguem per endavant que és del tot escandalós que des dels poders de l’Estat s’utilitzin fins i tot organismes administratius com la JEC per continuar l’obsessiva i malaltissa cacera del nacionalisme espanyol contra independentistes catalans, al caire de la prevaricació i la malversació de cabals públics. Però afegim a continuació que el paper d’estrassa fet pels grups independentistes del Parlament (que ja aprofiten el cas per apunyalar-se entre ells), i en particular per la presidenta Laura Borràs, ha estat lamentable. Després d’haver arribat a proposar -amb l’acord d’ERC, Junts i la CUP- la suspensió de l’activitat parlamentària, i d’haver tornat a cridar al sometent de la desobediència, va resultar que Juvillà ja s’havia quedat sense l’escó i, a més, havia estat objecte d’una pantomima a càrrec “dels seus”. Afirmar ara, com fa Borràs, que ella coneix “la pel·lícula completa”, i que l’explicarà com i quan ho consideri oportú, no millora les coses.
