Política  /  Procés 02/03/2022

El Suprem avala la retirada de l’escó de Pau Juvillà

Desestima les cautelars que demanava el Parlament contra l'ordre de la JEC

ARA
2 min
Pau Juvillà (CUP) sortint del TSJC.

El relleu de Pau Juvillà com a diputat de la CUP es produirà els pròxims dies. Tot i que el Parlament ja el va deixar sense escó ara fa un mes en compliment de la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), fet que va suposar un nou terratrèmol en l’independentisme, la seva substitució a l’hemicicle es precipita ara després de l’última decisió del Tribunal Suprem sobre el cas. L’alt tribunal ha desestimat les mesures cautelars que el Parlament li va demanar per mantenir l’acta del cupaire fins que es resolgués el recurs de la cambra contra l’ordre de la JEC.

En un primer moment els anticapitalistes s’havien proposat resistir fins que hi hagués sentència ferma, un objectiu que, en compliment del reglament del Parlament, compartia inicialment el conjunt del sobiranisme. Fruit del desacord sobre la manera de desobeir, però, la CUP ja va anunciar aquest dissabte que Juvillà seria rellevat per la número dos de la llista a Lleida a les últimes eleccions, Nogay Ndiaye, si el Suprem tombava la petició de cautelars del Parlament, com ja va fer amb les demanades del mateix diputat a mitjans de febrer. Juvillà, amb tot, ja va ser substituït per Carles Riera com a secretari tercer del Parlament després que el 2 de febrer fes públic que pateix càncer i anunciés que no podia mantenir l’activitat a la mesa.

El mateix “criteri” del cas Torra

A l’espera que es resolgui el recurs del Parlament, la decisió del Suprem coneguda ahir esmena l’estratègia del sobiranisme per intentar que, a diferència del que va passar amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra, l’alt tribunal acceptés suspendre la resolució de la JEC. ERC, JxCat, la CUP i els comuns van ratificar el recurs sobre Juvillà al ple amb l’objectiu de donar-li un blindatge més gran, però la nova fórmula no ha quallat per aconseguir les cautelars. L’alt tribunal, de fet, retreu als serveis jurídics de la cambra que no hagin tingut en compte la seva jurisprudència en el cas de Torra. I utilitza els mateixos arguments que va fer servir amb l’expresident perquè entén que són situacions “anàlogues”.

En la seva resolució, la sala contenciosa administrativa considera que la JEC sí que “ha seguit” el criteri que va fixar el tribunal amb l’excap del Govern i resol que, per tant, “no hi ha motius” per “canviar de criteri”. “Els efectes desfavorables dels quals es queixa el recurrent provenen [...] de les conseqüències juridicoelectorals que la Loreg [llei orgànica del règim electoral general] atribueix a una sentència penal condemnatòria, encara que no sigui ferma”, afirma. És a dir, dona per vàlida la “causa d’inelegibilitat sobrevinguda” que la JEC va invocar davant la condemna de sis mesos d’inhabilitació de Juvillà per desobediència, per haver-se negat a despenjar llaços grocs del seu despatx de la Paeria durant les eleccions municipals del 2019.

Segons el tribunal, la “inelegibilitat sobrevinguda” no és una competència exclusiva del Parlament i, “davant la seva inactivitat o qualsevol altra raó”, l’administració electoral pot actuar en aplicació directa de la llei electoral espanyola “per tal de fer efectiva la prescripció legal examinada”.

stats