La patrulla canina

Els defensors de Twitter argumenten que ara tothom disposa d’una tribuna, no com abans, en què només parlaven els privilegiats i la plebs s’havia de conformar a ciclostilar pamflets. Tenen raó, ara tots tenim un megàfon i els poders públics i privats, inclòs el quart poder que representàvem els periodistes (o els nostres empleadors), hem perdut el monopoli de l’emissió. També és veritat que a Twitter actua una mena de "patrulla canina", robòtica o humana, voluntària o pagada, que mossega les opinions contràries i converteix la xarxa en una arma d’intimidació massiva a base d’atacs, sovint anònims, que no tindrien valor per fer-li a la cara a la persona mossegada. Els defensors de la xarxa poden argumentar que la societat ha viscut segles d’intimidació, i que, al costat del cost que històricament ha tingut la crítica al poder, quatre piulades humiliants a Twitter s’han d’aguantar sense plorar. I el bucle de la polèmica continua, mentre els algoritmes van prenent notes.

Antoni Bassas és periodista.