Fa uns mesos que he entrat en contacte amb el món de la docència i, per tant, m’estic familiaritzant amb conceptes, sigles i dinàmiques que fins fa poc m’eren aliens. Per exemple, havia sentit a parlar del PLEC, el Pla Lector de Centre que pretén fomentar els hàbits lectors de l’alumnat, però no havia tingut l’oportunitat d’observar com funciona realment. Les sessions de PLEC que he observat consisteixen en el següent: l’alumne ha de dur un llibre i llegir-lo durant mitja hora lectiva diària mentre el docent fa el mateix.
Entenc les bones intencions que hi ha darrere d’aquesta iniciativa, però he de reconèixer que la idea no només em sembla poc eficaç, sinó fins i tot contraproduent. Cal tenir en compte que destinar mitja hora a la lectura en una aula de segon d’ESO, per exemple, implica que, com a mínim, els set o vuit primers minuts volaran entre que els infants s’asseuen, fan més o menys silenci, agafen el llibre i deixen d’intercanviar amb els companys mirades i rialletes. En un món i una aula ideals, per tant, l’alumnat tindria vint-i-dos minuts per obrir el llibre, recuperar el fil de lectura i llegir fins que comenci la classe següent. Vint-i-dos minuts en un escenari idíl·lic, com deia; potser disset minuts, si fa no fa, en una classe estàndard.
¿Té sentit voler impulsar l’amor per la lectura fent que els infants llegeixin un quart d’hora llarg a classe? Potser algú dirà que és millor això que res, però… ¿que potser això i res no són gairebé el mateix? Entenc que es digui "això és millor que res" quan ens referim al fet que és millor caminar vint minuts que no caminar gens, o que és millor menjar una peça de fruita que no menjar-ne cap. Però llegir no és un acte tan automàtic com moure les cames o mossegar una poma, sinó que part del seu encant resideix, precisament, en el fet de dedicar-li un temps, una predisposició, un clima adequat. ¿I què té de clima adequat, una aula en què ni tan sols el professor és capaç de concentrar-se, pendent ara de l’un ara de l’altre i conscient que aquella pàgina que ha repassat tres vegades l’haurà de tornar a llegir perquè no ha retingut res?
El que vull dir és que, des del meu punt de vista, l’objectiu d’un pla lector no hauria de ser forçar els alumnes a passar la vista per damunt un grapat de lletres durant vint minuts, sinó fer-los partícips de l’experiència de llegir amb certa calma, des del gaudi i la concentració. No tinc la solució definitiva per al dilema de com aconseguir això, naturalment, però em pregunto si no seria més interessant, per exemple, agrupar les mitges hores de lectura diàries i concentrar-les en una única sessió durant la qual l’alumnat pugui llegir en un context favorable, ni que sigui un dia a la setmana. De la mateixa manera que una persona no estimarà el ciclisme fent vint minuts de bici estàtica dins l’habitació de planxar, tampoc podem pretendre que l’alumnat s’engresqui a llegir amb aquests mètodes que, per benintencionats que siguin i per bé que quedin damunt del paper, ens generarien rebuig fins i tot als lectors convençuts.
