El populisme punitiu de la presó permanent revisable
El Congrés de Diputats va rebutjar ahir les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Ciutadans en contra de la proposta del PNB per derogar l’anomenada pena de presó permanent revisable, un eufemisme que busca suavitzar la duresa del concepte de cadena perpètua. El PSOE va votar al costat de Podem, el PNB, ERC, el PDECat, Compromís i Bildu per continuar endavant en el procés de derogació.
El debat es produeix quan l’opinió pública espanyola està sota l’impacte del cas Gabriel, el nen de Níjar, Almeria, presumptament assassinat per la parella del pare. Aquest és el caldo de cultiu ideal per al que els experts penalistes anomenen populisme punitiu, és a dir, un moment propici perquè les formacions més dretanes reclamin un enduriment de les penes o, com és el cas ara, s’oposin a derogar-les. Es tracta d’un cas de llibre d’aprofitar el dolor de les famílies, convenientment amplificat per uns mitjans de comunicació sense escrúpols a l’hora de lluitar per les audiències, per treure’n un benefici polític.
I això és exactament el que van fer ahir el PP i Ciutadans, que es van oposar aferrissadament a derogar la presó permanent revisable, que es va instaurar ara fa dos anys per als crims més greus. Aquesta dinàmica de populisme punitiu ha sigut especialment eficaç en el cas espanyol, ja que totes les reformes que s’han fet del Codi Penal de 1995, l’anomenat Codi Penal de la democràcia, han sigut per endurir les penes, mai per rebaixar-les. El PP i Cs es van preocupar ahir que familiars de víctimes de crims com els pares de Diana Quer o de Mari Luz Cortés fessin acte de presència al Congrés de Diputats per carregar contra l’esquerra. El resultat va ser un debat que, per moments, semblava més propi d’un plató de televisió groga que d’un Parlament.
La màxima hipocresia política la va representar Cs, una formació que, segons va dir ahir, considera que el Congrés no és qui ha de decidir sobre la presó permanent sinó que ha de ser el TC, que té pendent de revisar el recurs presentat pel PSOE fa dos anys. Cs renuncia a tenir una postura clara sobre aquesta qüestió i deriva tota la responsabilitat als magistrats del TC, ignorant que el fet que la presó permanent sigui constitucional (cosa que s’ha de veure) no significaria que fos una mesura justa i proporcionada. Quina classe de partit polític renuncia a tenir opinió i, per tant, a legislar?
Al nostre parer, no hi ha dubte que la presó permanent o cadena perpètua és clarament contrària als valors i drets fonamentals de la Constitució de 1978. Atempta contra la dignitat de les persones, contradiu la prohibició de penes inhumanes o degradants i, finalment, és una pena que no respon a la finalitat reeducadora i el principi de reinserció de les penes privatives de llibertat. Tots aquests arguments, per cert, es podrien aplicar a la pena de 40 anys que ja existeix actualment, que és la més alta del nostre entorn. Però, esclar, totes aquestes consideracions importen ben poc quan el que es busca és esgarrapar vots a l’adversari.
