16/03/2016

La presa de pèl de la comoditat de Catalunya

1 min

CADA COP QUE SENTO un polític espanyol parlar (amb més o menys bona intenció) de buscar la manera que Catalunya se senti còmoda a Espanya, no puc evitar imaginar-me un votant espanyol que pensa (amb més o menys bona intenció) que els catalans som, definitivament, uns ploms insuportables, perquè això de buscar un encaix còmode (com el que va a buscar un coixí) no es diu de cap altra comunitat. Això de la “comoditat” de Catalunya sona a caprici, a tracte de favor, a criatura aviciada.Però el pitjor és que és el món al revés, perquè la mà que t’escanya financerament, el jutge que et diu “Si me hablas en catalán suspendo el juicio” o que processa el teu president per posar les urnes, et diu a continuació: “Va, pesat, què podríem fer perquè estiguessis a gust?” Au, vinga.