President, posi les urpes

L’actualitat no ha trigat ni 48 hores en posar dues notícies de costat perquè s’entenguin millor: dimarts, Feijóo diu que un dels requisits per obtenir la nacionalitat espanyola hauria de ser tenir el nivell B2 de castellà. Dijous, un jutge condemna l’Ajuntament de Vic per exigir el nivell B2 de català per guanyar una plaça de funcionari.

La sentència diu que exigir aquest nivell de català "genera una barrera d'accés amb efecte excloent per a qui no acrediti aquest nivell". Exacte, d’això es tracta quan poses una condició: si la compleixes, endavant, i si no, en quedes fora. Però a Espanya exigir el castellà és integració i exigir el català és exclusió.

Justament ahir van venir de visita a l’ARA els alumnes de 14 anys de l’institut que tenim al davant del diari. Tots han estat escolaritzats en català i l’entenen perfectament, i això que gairebé només el senten quan els parla el professor. Si el missatge que reben des de ben joves és que el català és prescindible per treballar, de què serveix l’esforç del departament d’Educació?

Pensa dir o fer alguna cosa al respecte, el Govern? Avancem cap al català com a llengua tan obligatòria com el castellà. Cada dia que passa sense que es noti la diferència entre tenir l’antiga direcció general de Política Lingüística o tenir l’actual conselleria queda més palès que aquella decisió només va ser una manera de facilitar els vots d’Esquerra a la investidura. La llengua és un dels elements essencials que donen sentit a la Generalitat. President, posi les urpes.