Condemnen l'Ajuntament de Vic per demanar massa nivell de català a un funcionari

BarcelonaL'Ajuntament de Vic ha estat condemnat per demanar un nivell massa alt de català per cobrir una plaça de funcionari de la brigada, segons considera el jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona. L'ajuntament de la capital d'Osona va convocar un concurs públic per a la plaça d'operari de cementiri i manteniment, per a la qual demanava el requisit de tenir un nivell B2 de català, un nivell intermedi. Després de la denúncia de Convivencia Cívica Catalana, el jutjat considera que "l'elevació del requisit al nivell B2 aplicada de forma indiscriminada no connecta amb les funcions" de la feina i "genera una barrera d'accés amb efecte excloent per a qui no acrediti aquest nivell". Per això declara nul·les les bases i demana concretament que es demani un A2 de català, el nivell bàsic.

La sentència, que ha avançat El Mundo i a la qual ha tingut accés l'ARA, analitza què implica tenir el nivell B1 i l'A2, i argumenta que "el lloc és eminentment manual, sense exigències pròpies d'una interacció lingüística complexa", i que, per tant, amb el nivell bàsic ja n'hi ha prou. La llei diu que, efectivament, per als processos de selecció de personal cal acreditar el coneixement de català, oral i escrit, però "en el grau adequat a les funcions pròpies de la plaça". "Recorrerem contra la sentència perquè creiem que l'Ajuntament té dret a demanar a les convocatòries públiques un nivell de català per garantir que un funcionari pugui interactuar amb fluïdesa amb els ciutadans, amb els companys, amb les empreses i amb la institució, cosa que va més enllà d'una feina manual i mecànica. No podem subestimar el rol que té qualsevol escala de l'administració. Tots els peons de manteniment estan al carrer", defensa a l'ARA l'alcalde de Vic, Albert Castells (Junts).

La sentència afirma que l'Ajuntament comet "una discriminació directa per raó de llengua" i l'obliga a pagar 1.000 euros. "L'exigència de coneixement de la llengua cooficial és legítima si és proporcionada i té relació amb les funcions del lloc", afirma el text. El jutge creu que l'exigència del B2 és desproporcionada, mentre que l'Ajuntament de Vic creu que el nivell de 4t d'ESO per a un funcionari és "un mínim" per "garantir els drets lingüístics de la ciutadania de Vic, dels companys de la brigada i dels seus superiors".

L'Ajuntament de Vic, que té una regidoria de Llengua, és un dels que ha desplegat polítiques innovadores per enfortir el català, "polítiques que són normals i lògiques de qualsevol nació del món per garantir la seva llengua", defensa l'alcalde. Una de les accions del seu pla d'enfortiment del català és "garantir que el personal de l'administració té uns mínims de llengua", fins i tot els treballadors subcontractats pel consistori. "Demano al Govern que al nostre país les administracions tinguin l'autonomia per decidir quin nivell de català volen", afirma Castells, que reconeix que la ciutat de Vic té un "ampli currículum de denúncies" espanyolistes.

La conselleria de Política Lingüística s'ha posicionat sobre el cas aquest dijous afirmant que no tindrà més recorregut: "El sistema de requisits lingüístics vigent no s’ha vist alterat per la sentència". El comunicat assegurava que "hi ha un ampli consens social que cal garantir que els treballadors públics estiguin capacitats per treballar i atendre la ciutadania en català, i el Govern hi està plenament compromès".

Suport unànime

Castells parla de "persecució" judicial a la llengua: "Ens preocupa que es vulguin destruir les polítiques democràtiques fent servir la justícia. No ens podem deixar intimidar. Arribarem fins on calgui", ha afirmat l'alcalde, que confia que compta amb el suport de la majoria ciutadana. No és el cas d'altres ajuntaments que, davant les denúncies de Convivencia Cívica Catalana, han actuat preventivament i han rebaixat el nivell demanat per a places de manteniment del B1 a l'A1, que és el nivell més baix que existeix. Convivencia Cívica s'ha dedicat a impugnar les convocatòries públiques de diferents municipis, segons El Mundo, com ara Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida o Mollet del Vallès.

Les entitats de llengua i municipals han defensat l'actuació del consistori. Òmnium Cultural denuncia el "desconeixement" lingüístic del jutge perquè el B2 "és el mínim per garantir el dret a ser atès i treballar en català", i han afegit a X: "És hora de fer complir els drets lingüístics davant uns jutges que volen convertir el català en innecessari i marginal". Plataforma per la Llengua emmarca el cas en "l'ofensiva judicial contra el català" i titlla la sentència de "supremacista" perquè marca "uns ciutadans de primera i de segona", segons Rut Carandell, directora de l'entitat. A més, recorden que el que s'ha de posar al centre són "els drets dels ciutadans i els drets lingüístics, i el que s'hi ha d'adequar és el requisit de llengua per satisfer aquests drets, no a l'inrevés". Carandell també ha recordat que la sentència, escrita en castellà, l'ha redactat un jutge que no té cap requisit de llengua per exercir a Catalunya.