18/08/2021

La primera sèrie contra l’homofòbia

2 min
Captura de la sèrie 'Ellen'

Als anys noranta les sèries de ficció nord-americanes van començar a parlar de l’homosexualitat. Introduïen personatges gais per desestigmatitzar el col·lectiu. Però sempre eren secundaris o estrelles convidades que no tenien continuïtat en la trama.

La primera sèrie amb una protagonista homosexual va ser Ellen de l’ABC. Creada el 1994, estava protagonitzada per l’actriu Ellen DeGeneres. La sèrie tenia èxit perquè relatava les vicissituds quotidianes d’una noia que trencava els estereotips més fleumes de les dones joves en la ficció televisiva. Després d’un retir enmig del desert, l’actriu va prendre consciència de l’enorme pes que li suposava amagar la seva homosexualitat pel temor que això acabés amb la seva carrera. DeGeneres va proposar als productors que l’Ellen de la sèrie fos gai i, de retruc, fer pública la seva pròpia homosexualitat. S’hi van negar en rotund. Ho va suplicar aleshores a Disney, la propietària de la cadena d’ABC, fins que li van donar el sí a fer aquell gir a la sèrie.

L’equip es va posar en marxa per escriure l’episodi en què l’Ellen explicava que era lesbiana. Per mantenir el secret de l’argument van titular l’episodi en clau: "The puppy episode". Els guions es van escriure en paper vermell i estava prohibit fotocopiar-los. Tot i així, es van filtrar els rumors. Paral·lelament, DeGeneres va fer pública la seva homosexualitat. No havien ni començat a rodar l’episodi que ja hi havia manifestacions i peticions de boicot al carrer. Aquell capítol va aixecar una gran expectativa. Laura Dern interpretaria el paper de la Susan, la dona amb qui l’Ellen sentiria una connexió especial i li revelaria la seva homosexualitat. Oprah Winfrey feia el paper de psicòloga i transmetria el missatge a l’audiència amb els valors adequats. DeGeneres es va preocupar que, a part de divertit, aquell episodi fos transcendent socialment. En el capítol, l’Ellen tenia una gran dificultat per verbalitzar la paraula gai. Passava en un aeroport i la part còmica arribava quan ho aconseguir dir. Sense voler, ho feia davant d’un micròfon i molta gent s’assabentava a la vegada de la seva confessió. El capítol el van veure 42 milions de persones i l’entusiasme popular va ser generalitzat. Però hi va haver manifestacions, boicots a Disney, alguns anunciants van retirar-se i les actrius van rebre greus amenaces de mort. La sèrie va continuar. L’audiència va acceptar el gir del personatge, però no que la protagonista desenvolupés alguna trama romàntica. Ellen va anar perdent espectadors fins que la van cancel·lar. Dos mesos i mig després del final de la sèrie, un crim homòfob va sacsejar els Estats Units. Un estudiant homosexual de vint-i-dos anys va ser brutalment assassinat. El president Bill Clinton va fer declaracions per condemnar aquell crim i Ellen DeGeneres va intervenir, plorant i enfadada, en l’acte d’homenatge: “Era això el que intentava frenar. Precisament per això vaig fer el que vaig fer”. Malauradament, part de la societat aprèn de les tragèdies i no de les oportunitats pedagògiques que li arriben sense moure’s del sofà de casa.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats