19/02/2021

Una prioritat per al nou Govern

3 min
KAI PFAFFENBACH / REUTERS

Els efectes devastadors que està provocant la pandèmia del covid-19 en l’àmbit econòmic i social tenen l'oportunitat de poder ser pal·liats perquè formem part de la Unió Europea. Un avantatge important que no tenen altres països. El consell de ministres de la Unió Europea va aprovar l’any passat un pla de recuperació, transformació i resiliència (Next Generation) amb ajudes milionàries per repartir entre el estats membres . És una oportunitat que no es pot malmetre perquè és tan important saber aplicar bé els fons que ens arribin com disposar dels recursos. La gestió dels recursos és una qüestió essencialment interna dels estats i s’ha d’aprofitar amb una mirada estratègica i a llarg termini que tingui en compte, entre altres coses, les necessitats de transformació de l'economia.

L'aplicació dels fons europeus no hauria de ser una decisió monopolitzada pel poder central quan es tracta d’estats que disposen d’una estructura política i administrativa fortament descentralitzada. Quan es dona aquest escenari, cal respectar les regles que distribueixen internament les responsabilitats entre els poders, la qual cosa implica, en el cas de Catalunya, la necessitat que la Generalitat tingui una capacitat decisòria important en l'aplicació i en la gestió dels fons. Això significa que els instruments normatius establerts per gestionar els fons europeus s’han de fonamentar en un sistema de responsabilitats compartides. I no només per ser respectuosos amb la distribució de competències, sinó també per atendre les necessitats específiques del teixit econòmic de cada territori.

Un altre aspecte important a considerar en l’aplicació dels fons europeus és la coordinació i cooperació que hi ha d'haver entre el sector públic i el privat. El caràcter públic d’aquests recursos no exclou la intervenció dels agents econòmics i socials en la seva planificació estratègica (intervenció en la priorització dels objectius i en la definició dels projectes) ni, per descomptat, en la gestió dels projectes. Per complir adequadament els fins perseguits pels fons europeus és imprescindible la col·laboració estreta entre el sector públic i el privat, la qual cosa aconsella deixar de banda dogmatismes apriorístics respecte de la participació del sector privat en l’aplicació dels fons europeus. El monopoli d’una intervenció pública no garanteix per se una millor gestió, igual com la participació del sector privat tampoc ha de perjudicar per se l’interès general.

A finals de l’any passat, l’Estat va dictar un decret llei per a la implementació dels fons europeus. Més recentment, la Generalitat ha aprovat també un decret llei sobre la mateixa qüestió. Es tracta de dues normes fonamentals de les quals dependrà la bona gestió dels fons que ens arribin de la Unió Europea, però que presenten algunes mancances o indefinicions respecte de les qüestions que acabem d’exposar.

Com hem dit, en els estats que s’articulen sota una important distribució territorial del poder, la implementació de mesures de foment econòmic ha de ser coherent amb aquest esquema. Els fons europeus no n’haurien de ser una excepció. Tanmateix, la jurisprudència constitucional permet que hi hagi excepcions a la regla de distribució territorial de les mesures de foment, la qual cosa implica el risc que l’Estat vulgui retenir un ampli espai decisori en aquesta matèria. El decret llei de l’Estat estableix canals de participació de les comunitats autònomes i preveu la territorialització de la gestió dels fons, però no estableix uns criteris clars i prou definits al respecte. Com tampoc els preveu amb prou claredat amb relació a la iniciativa privada pel que fa a la selecció i la presentació de projectes per accedir als fons europeus. La col·laboració público-privada està present en la norma, però més pensada per a les fases executives i de gestió dels projectes que no pas en la seva definició pròpiament dita.  

Per aprofitar l’ajuda inestimable que representen els fons europeus, cal establir uns mecanismes que assegurin una bona planificació estratègica i una coordinació entre tots els sectors implicats. Sense aquesta planificació seria com començar a construir la casa per la teulada. Els fons han d’estar ben dirigits, sense perdre de vista que s’han d’aprofitar també  per transformar l'economia amb visió de futur. Desprès del llarg període d’interinitat governamental que hem tingut a Catalunya, el nou Govern que surti de les eleccions del 14-F té importants deures a fer en aquest terreny. Essencialment, hauria de fer valdre la seva capacitat d’influència i negociadora davant de l’Estat per tenir el màxim protagonisme possible en la definició dels projectes a finançar amb els fons europeus i en la gestió territorialitzada dels fons; i al mateix temps hauria de reforçar els instruments de cooperació entre el sector públic i el privat perquè és imprescindible per a la planificació estratègica dels projectes que necessita l'economia catalana i per a la posterior aplicació dels fons.

Antoni Bayona és professor de dret a la UPF i ex lletrat major del Parlament