04/02/2021

Fons europeus per a l'educació

4 min
Una aula de la UAB, buida, el novembre de 2020.

Aquests darrers mesos he estat en contacte amb dos temes que, tot i haver-me arribat per separat, m’ha semblat que per la seva coincidència temporal seria bo aprofitar-los conjuntament. Per aquesta raó els comento tots dos. D’una banda, a partir d’una petició d’en Xavier Vives de l'IESE, vaig preparar la resposta de l'Associació d’Amics del País amb idees per a les sol·licituds catalanes als 140.000 milions d'euros del fons Next Generation de la UE (NGF). De l'altra, els mateixos dies, amb la vista posada en les eleccions del 14-F, a la Fundació Bofill hem estat pensant i fent públiques unes propostes per a la transformació i la millora del nostre sistema educatiu. Crec que hauríem d’aprofitar l’oportunitat del NGF per tenir els recursos que, juntament amb bones idees, ens permetin abordar amb eficàcia aquesta urgent millora.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Els projectes per al NGF. He dit i escrit moltes vegades que per augmentar les possibilitats d’aprovació dels possibles projectes i aprofitar millor els diners és bo que les sol·licituds estiguin en línia amb les prioritats actuals de la Unió Europea. Resumint de forma simple, he trobat en els documents que surten de Brussel·les uns objectius de futur que es poden sintetitzar amb aquestes paraules: més sostenibilitat, més digitalització, més competitivitat, millor formació i més transferència de coneixements. Estic absolutament d’acord amb tots cinc, però no us estranyarà que ara em centri només en els relacionats amb la formació.

Cal no oblidar que, tal com el mateix nom deixa palès, aquests fons intenten preparar Europa per a la propera generació, i que per tant no es tracta de tapar els forats que l’actual crisi ha obert i de tornar a la normalitat, sinó de reforçar i transformar els diferents sectors i serveis per donar-los la qualitat i la resiliència que necessitaran en el futur. A l’hora de pensar en sectors concrets, és molt clar que haurem de fer importants inversions en el sector sanitari, que ha mostrat una gran fragilitat. Però també haurem de millorar el nostre sector educatiu, que és molt dèbil per fer front als reptes dels propers anys, tant per adaptar-lo als canvis tecnològics com per la necessitat urgent de més creació de coneixement. I no podem oblidar pas la seva actual incapacitat de reduir les desigualtats socials existents, que hauria de ser una de les seves funcions. Avui dia fins es pot pensar que a vegades contribueix a crear-ne (pensem en les escoles segregades).

Un altre element transversal que cal tenir en compte és el desig de la UE que les sol·licituds tinguin un caràcter público-privat. Que no siguin només projectes d’empreses, sinó de cooperació i participació dels dos sectors i puguin contribuir a augmentar la productivitat i la competitivitat, però també a millorar els serveis públics. La formació, l’adquisició de capacitats, la millora del factor treball i la creació de coneixement van totes en aquesta direcció.

2. Transformació del sistema educatiu. La qualitat del sistema educatiu és, sens dubte, un factor que augmenta la competitivitat d’un país, i permet alhora una disminució de les desigualtats socials. És per aquestes raons que la Fundació Bofill ha cridat els partits polítics a prioritzar, al llarg de la propera legislatura, mesures i inversions en les àrees de la formació. Ho ha fet establint 6 reptes educatius que cal considerar en les properes eleccions, i proposa un conjunt de 15 mesures concretes per guanyar equitat educativa.

No tinc espai per explicar el conjunt del document, però destaco unes poques de les moltes propostes que s’hi plantegen: a) evitar la segregació escolar, b) millorar el finançament de les escoles amb més dificultats, c) combatre l’abandonament escolar, d) accelerar la transformació educativa a partir d’experiències com Escola Nova 21, e) crear xarxes de treball col·laboratiu entre escoles, f) augmentar l’activitat educativa en àrees extraescolars, g) promoure la participació d’empreses i organitzacions civils en la tasca formativa, h) fer una especial atenció metodològica i financera a l’etapa 0-3 anys, especialment en territoris amb població de baixa renda per càpita i i) normalitzar la formació al llarg de tota la vida.

Destaco una idea que està present en tot el document: el sector educatiu català no està prou finançat si el comparem amb els de molts dels països de la UE. Però no n’hi ha prou amb un augment de recursos financers, sinó que és molt important saber a què es dediquen i on van a parar, és a dir, quins objectius pretenen assolir i amb quines mesures ho volen fer.

3. Projectes catalans i el NGF. Pel que he dit, no us estranyarà que pensi que seria important preparar algunes sol·licituds per a les properes convocatòries a partir d’aquestes idees: els sol·licitants haurien de ser tant del sector públic (departament i municipis) com organismes civils experts en aquests temes, i grups d’empreses i organitzacions empresarials o sindicals que hi vulguin participar. Una iniciativa com aquesta crec que encaixaria molt amb el que la UE busca i també amb el que Catalunya necessita. La suma de totes aquestes voluntats, si es poden agrupar, i de tots aquests diners, si s’aconsegueixen, podria significar una empenta puntual molt forta per poder experimentar nous models.

Joan Majó és enginyer i exministre.

stats