Prohibit riure al costat de Puigdemont
La trobada de Yolanda Díaz amb Carles Puigdemont a Brussel·les ha alterat tertúlies, analistes i experts. Enviats especials i grafismes de tota mena han disseccionat la notícia. Però més enllà dels criteris periodístics, els punts de vista, les atzagaiades, els nervis i els comentaris sibil·lins, és interessant com s’ha tractat visualment aquesta reunió. Des de la trobada de dilluns al Parlament Europeu, a les televisions espanyoles la imatge de Carles Puigdemont, Yolanda Díaz, Jaume Asens i Toni Comín s’ha repetit en bucle i s’han seleccionat plans i instants simptomàtics. A Espejo público, per exemple, una redactora advertia: “No se pierdan las imágenes porque especialmente esta vez hablan solas. Fíjense en esa complicidad que despliegan Yolanda Díaz y Puigdemont ante las cámaras. Si me permiten la expresión, vemos cierto compadreo. Risas, muchas risas y... ¡los chascarrillos! Especialmente de Yolanda Díaz. ¡Escuchen!” I oferien tres frases fora de context d’una conversa informal intranscendent per evidenciar a l’audiència un nivell de confiança que el programa insinuava com excessiu. Complicidad en Bruselas, titulava un rètol en pantalla. A Telecinco també posaven èmfasi visual en les rialles entre Puigdemont i Díaz. A Al rojo vivo van recuperar un dels grafismes habituals per parlar de Puigdemont. Una silueta dels cabells i les ulleres del polític català, però sense el rostre. La imatge del polític queda reduïda a la silueta d’una perruca, amb unes connotacions implícites més pròpies d’un programa d’humor que d’un espai dedicat al periodisme.
El dijous, a la Sexta, persistien en unes noves imatges en bucle d’una salutació afectuosa, amb dos petons, entre Díaz i Comín en una segona trobada. Fins i tot subtitulaven el que es deien en veure’s per advertir del bon rotllo. A InformativosTelecinco també posaven el focus en els riures entre els polítics. A Antena3 Noticias, Sandra Golpe es recreava en unes declaracions d’Alfonso Guerra en què el socialista titllava Puigdemont de gàngster per poder repetir ella l’insult. La presentadora, que es caracteritza per la seva capacitat de fer entonacions i ganyotes per expressar de manera velada el seu desdeny, anunciava així el titular: “Contundente hoy Alfonso Guerra, pidiendo a su partido, al PSOE, que rechace la amnistía que exige el gánster de Puigdemont. Le han oído como le califica”. Al Telediario de La1 apuntaven que es tornava a veure Yolanda Díaz “en sintonía con el equipo de Puigdemont” i, acabada la frase, inserien la imatge de Toni Comín llançant amb la mà un petó. No es veia a qui, però en el context s’interpretava que el gest anava dirigit a la líder de Sumar.
La imatge dels riures i la cordialitat inquieta les televisions espanyoles. Sobretot perquè indiquen una naturalitat de tracte amb Carles Puigdemont, a qui des de fa temps han convertit en el pitjor dimoni. Molesten els riures i el bon rotllo perquè són escenes que l’humanitzen després d’anys deshumanitzant-lo.
