Qualsevol cosa que diguis

Li diu l'Oye Sherman (Maria Rovira) a l’Àlex Gutiérrez que “qualsevol cosa que diguis de pur sentit comú és woke”. De fet, només fent servir la primera part del subjecte de la frase ja es podria titular un article, i fins i tot un llibre sencer: “Qualsevol cosa que diguis”.

Literal, que diu ara el canallam. I és que les coses són així: algú diu “Bon dia” i immediatament salta algú amb un “Bon dia ho serà per a tu, com es nota que vius del sistema”, o amb un “Bon dia? No veus que plou?”. Hem integrat del tot que la batalla cultural es juga a cada cantonada i que, avui, més important que el que es diu és qui ho diu. Resultat: o deixes de dir “Bon dia”, amb la qual cosa es perd una veu a la plaça pública, o ho continues dient perquè tant se te’n refot el que diguin els amargats, els ofesos professionals o els odiadors, amb la qual cosa es perd l’incentiu del debat a la mateixa plaça.

També és veritat que no és el mateix qualsevol cosa que diguis que dir una cosa qualsevol. Si fas un missatge primari, normalment no pots esperar una resposta elaborada. Els provocadors estan en el seu element. Només cal sentir la immensa majoria de missatges polítics per veure que estan construïts per fer emprenyar l’adversari i no deixar indiferents, i esclar, si tires una pedra amb intenció de fer diana hi haurà cua per recollir-la i tornar-te-la.

Hem perdut el gust per considerar l’argument que posa a prova el nostre, perquè això ens fa sentir insegurs i, en canvi, hem incorporat el gust de llegir entre línies, perquè això ens fa sentir llestos. De manera que acabem sobreinterpretant qualsevol missatge, i naturalment l’humor i la ironia han passat a millor vida. Malgrat tot, i més avui, Dilluns de Pasqua, que tinguem un bon dia.