És definitiu. Tal com va avisar la premsa espanyola més qualificada, Barack Obama ha tingut una revelació després de la seva entrevista al Despatx Oval amb Mariano Rajoy, i a partir d'aquí ha decidit de fer coses. Mesmeritzat, va felicitar el president espanyol pel seu "gran lideratge", unes paraules que varen recollir en grans titulars diaris tan influents com La Razón, que vindria a ser el New York Times en versió hispànica. Però la forta influència de Don Mariano sobre el president Obama, que (d'acord amb Ana Botella) si fos madrileny no podria fer ni de rei negre el dia 6 de gener, no va acabar aquí.
Pocs dies després de la històrica conversa, Obama ha anunciat una reforma de la NSA (National Security Agency) per garantir que no hi haurà més escoltes massives per part dels serveis d'intel·ligència dels EUA a les línies de telefonia dels països aliats. Això d'haver-li punxat el mòbil a Angela Merkel va ser una cosa molt mal vista, sense comptar el fet que, pel que sembla, els malèvols poders americans podrien haver estat controlant les telefonades de molts milions d'europeus durant una colla d'anys. Personalment estic la mar de tranquil, perquè només faig servir el telèfon per trucar a Telepizza, però ara imaginin-se vostès que siguin europeus i es diguin no ja Angela Merkel, sinó François Hollande o Julie Gayet. Imaginar-se el cap de la CIA punxant la trucada, i redactant-ne després un informe perquè sigui degudament examinat i encriptat al Pentàgon, és una idea que fa venir esgarrifances.
Per això mateix Obama, després d'haver convertit Edward Snowden en un pròfug de pel·lícula, i d'haver alimentat la megalomania de Julian Assange fins a un paroxisme que ja no interessa a ningú, ha decidit, amb la intel·ligència freda que el caracteritza, anunciar una reforma del programa de vigilància de la NSA. A partir d'aquesta reforma, serà necessària una ordre judicial perquè el Big Brother tingui accés a les tonteries que arribem a dir per telèfon, sobretot si ens comuniquem més enllà de la una de la matinada.
Ja veurem com acaba la cosa, perquè ja coneixem les promeses barackianes. Obama també va dir que tancaria Guantánamo, i allà tenim Guantánamo. Obama va dir moltes coses que no ha fet o que no ha pogut arribar a fer, bé sigui perquè no s'ho creia o perquè no se li ha permès de fer-ho. Segurament mai les expectatives que havia arribat a aixecar un president dels EUA havien arribat a xocar tan durament amb el mur de la realitat. Segurament ningú s'havia imaginat mai un premi Nobel de la pau amb dues guerres en marxa i l'assassinat d'un Bin Laden a l'esquena. Segurament el mateix Obama no s'hauria imaginat mai a ell mateix protagonitzant contrasentits tan notoris: sort en té, certament, del seu sentit de l'humor. Però una cosa queda clara per al nacionalisme espanyol: Obama reforma la NSA perquè Rajoy no pateixi que li punxin el mòbil. Sobretot els dies que juga la selecció espanyola de futbol i ell fa la porra amb els amics del casino d'Ourense.