¿És redimible el Palau de la Música?
[...] En parlar de l'obra arquitectònica de Lluís Domènech i Muntaner no sembla pas que puguin fer-se distincions: va néixer tarada i restarà tarada tota la vida. I no obstant... no obstant, En Domènech i Muntaner va ésser l'arquitecte de la seva època, l'arquitecte del catalanisme, amb una anomenada que en pocs sectors hauria admès regateigs. Se salvaran, potser, de Lluís Domènech i Muntaner, els seus escrits polítics i els seus estudis arqueològics, dos aspectes molt importants de la seva personalitat.
Era tan gran la fama de Domènech i Muntaner que li deien Domènech el "Bueno", per distingir-lo de Domènech i Estapà el "Malo". I ara el "Bueno" es va fent "Malo", i les obres del "Malo", entre elles el Palau de Justícia, ens molesten menys que el Palau de la Música, l'obra màxima de Domènech el "Bueno". [...]
Hem començat preguntant si el Palau de la Música és redimible. [...] Preguntem si el monument (?) és capaç d'una reforma radical.
[...] ¿No creieu que el Palau de la Música -de qualsevol cosa en diem un palau- entra en la categoria de monuments que demanen l'enderroc? Per moltes raons, i sobretot, perquè l'hem de sofrir. Mireu-se'l bé! Mireu-se'l per fora i per dins. En diuen el Palau de la Quincalleria catalana, i ho mereix.
Si no hi haguéssim d'anar tan sovint! Si fos una sala on hi hagués recepció un cop cada any! Si no s'hi fes música! Ara, quan després d'una cançó obren els llums, us veieu obligats a mirar aquelles Walkiries de pedra entre núvols del mateix material! [...] És intolerable la decoració del sostre, aquelles columnes de rajoleta que hi ha a les llotges; són intolerables les penjarelles plenes de caramel·los de les baranes, i és abominable tot l'escenari. [...]
¿Es redimible tot aquest frenesí de pedra i rajoleta? Hem pensat alguna vegada si seria possible esporgar tota aquesta vegetació, si podria tallar-se el salze i si, obrint aquells finestrals modernistes, fugirien les Walkiries i si l'aire podria matar la vegetació i endur-se'n aquell fum que surt un quants pams més amunt de la testa de Beethoven. [...]
Manuel Brunet 1929
