Que els Reis us portin el vi i la companyia
Escric aquestes ratlles mentre veig nevar a les vinyes. El fons de pantalla (no en direm “estampa”, ja) que en resulta és bellíssim per impensat. Algunes vinyetes acabades de plantar, com la meva, és el primer any que reben neu. D’altres, les velles, venen de la sequera salvatge d’aquests anys que deixem enrere. Les cols, les flors, apareixen avui cobertes d’una neu tan esponjosa com unes postres d’en Jordi Roca.
Les denominacions d'origen vitivinícoles, entre les quals aquesta que m’acull, han enviat una carta al president de la Generalitat, el conseller d’Agricultura, el director de l’Incavi i la presidenta del 3Cat, en què recorden que tenim una “tradició vitivinícola profundament arrelada”, amb 12 denominacions d’origen (qui les sabria enumerar totes?) que “formen part del nostre patrimoni cultural”. Demanen, amb tota la sensatesa del món, tota la raó, tot el sentit comú, que en el futur es garanteixi que els continguts “simbòlics” de la nostra tele responguin als interessos culturals, socials i —no ho oblidem— econòmics de Catalunya. El Cap d’Any és un contingut “simbòlic”.
Entenc que la cervesa —que ens cau molt bé i també ens encanta— paga els sous dels artistes i tècnics d’aquella nit. Però s’ha de tenir mirada llarga (que diu el meu esforçat professor d’autoescola). El vi “ven” molt més que ampolles. Ven paisatge; per tant, hotels, restaurants, bicicletes de lloguer, guies turístics, pagesos, tractoristes. El llúpol és el mateix llúpol a Sant Joan de Vilatorrada que a Saint John of Toast Country. El raïm, en canvi, et mostra el paisatge (pedregós, àrid, muntanyenc...) de cada clima (continental, mediterrani...), de cada any (plujós, sec...), de cada varietat irrepetible (picapoll, xarel·lo, trepat, macabeu, garnatxa...). Sense vi no hi ha cuina; sense cuina i vi no hi ha cultura.
