No pas contra la cervesa
En fi. TV3 va retransmetre les campanades i els presentadors van brindar amb cervesa, cosa que ha fet que, naturalment, el sector tregui bromera per la boca, i no precisament de llúpol. Hi ha poques ocasions en què és ben clar que el cava hi ha de ser present, i el Cap d'Any n’és una.
M’agrada la cervesa i sé que no guanyarem cap guerra contra ella. Els joves en prenen. No han de patir per cap got adient. Se la beuen a morro, si cal. Té poca graduació. La venen en envasos individuals. És barata. Si en demanes no et ve cap saberut a explicar-te’n res. La pots trobar en qualsevol bar. “Anem a fer una cervesa” és sinònim d'“Anem a xerrar”. Ho té tot.
Al costat de la cervesa, i no pas en contra, cal recordar que som un país de vi i de bombolles. El volum de feina que dona el raïm (a sommeliers, professors, bàrmans, enòlegs, pagesos, transportistes, subhastadors, cuiners, ramaders, dissenyadors, caps de premsa, traductors, fabricants de suro, boters...) i, sobretot, l’endreça que atorga al nostre paisatge són d’una importància superlativa. No es pot deixar perdre cap oportunitat de divulgar-ho en un moment en què les lleis contra l’alcohol s’endureixen.
Em sembla correctíssim emprenyar-se. Entenc que la cervesa paga. Però penso –penso per mi– que en lloc de sucar-hi pa i d’iniciar polèmiques d’aquelles que només estarrufen, el que hem de fer, avui, és obrir una ampolla de bombolles amb tres éssers estimats. Sempre dic que els joves han d’arribar a l’ancestral (un escumós amb una sola fermentació: a dins de l’ampolla). És divertit, llaminer, informal, molts cellers que tenen gammes altes, meravelloses, de cava, Corpinnat o Clàssic (sí, sí, jo també necessito un Excel, com vostès), en fan. Sovint l’ampolla és una xapa, com amb la cervesa.
L’any que ve, les campanades amb ancestral. I avui, a casa, també.
