Un retaule desconegut de Jaume Serra (1990)
Peces històriques
De l’article de la catalanòfila anglesa Jill Rosemary Webster (Londres, 1931 - Toronto, 2025) a la revista Ausa (1990). Catedràtica de llengües romàniques a la Universitat de Toronto, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Jill R. Webster va morir el passat 18 de maig. També era membre de la North American Catalan Society. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La nostra investigació a Barcelona, Puigcerdà i Vic ens ha facilitat documentació sobre pintors i altres artistes, i al mateix temps ens ha donat l'oportunitat de conèixer obres desaparegudes com ara el retaule de Sant Francesc de Puigcerdà, pintat pel famós pintor barceloní Jaume Serra, actiu entre 1358 i 1389. Jaume Serra pertanyia a una família barcelonina de pintors i tenia tres germans, Francesc, Pere i Joan, tots pintors. El germà major, Francesc, fou un dels pintors més importants de l’escola pictòrica barcelonina després de la mort de Ferrer i Arnau Bassa. Jaume apareix per primera vegada quan és contractat per fer un retaule per a la catedral de Girona l’any 1358. [...] El convent de Sant Francesc de Puigcerdà, fundat l’any 1320, fou un dels últims convents de framenors a establir-se a la Corona d’Aragó, i la seva història és especialment interessant perquè, situat a la frontera de la província de Girona i la Cerdanya francesa, tenia més relació amb la regió francesa de la Provença que amb els convents del sud dels Pirineus. No obstant, vers la fi del segle XIV alguns dels frares de Puigcerdà procedien d’altres convents catalans i és possible que la fama de la família Serra s’estengués tant pel retaule que pintaren els germans a Pedralbes com per altres retaules contractats per les esglésies i convents de les províncies de Girona i Barcelona. De totes maneres, és evident que els germans Serra foren coneguts pels framenors de Puigcerdà, els quals contractaren en Jaume per fer el retaule més important de la seva església, el de Sant Francesc de l’altar major. [...] Els manuals dels notaris de Barcelona d’aquesta època tracten molt sovint de contractes amb pintors, i es troben molts manuscrits que donen detalls de la vida artística de pintors distingits com Lluís Borrassà, documents ja publicats, que esmentem aquí per a insistir en la importància dels pintors a finals del segle XIV i principis del segle XV; la necessitat que sovint tenien de recórrer a notaris per a reclamar el pagament de les esglésies conventuals i parroquials, i el fet que a vegades se’ls reclama la feina que havien promès de complir, i que per alguna raó no havien acabat, ens recorda que a finals de l’Edat Mitjana els ordes religiosos acostumaven a tenir dificultats financeres, en part perquè hi havia una crisi econòmica, i potser també perquè l’Església passava per una època conflictiva: el cisma del pontificat, els conflictes entre la qüestió de la pobresa dels mendicants i la manca de moralitat dels frares que es notava en tots els pobles catalans. No obstant la situació de l’església d’Occident i els problemes econòmics que tenia, l’ambient artístic de Barcelona era més dotat que mai de pintors i artesans, molts d’ells relacionats amb els tallers o grups familiars, com fou el cas dels Serra i dels Huguet. [...]
