Estem en uns moments d’una gran desorientació en la majoria de les nostres societats, i aquesta situació està posant en perill la relativa pau i el progrés que va suposar la segona meitat del segle XX. Ho vivim prou, aquí i per tot el món, i per tant no cal tornar-ho a explicar. Però és urgent analitzar-ne les causes i prendre les mesures necessàries per evitar una veritable i desastrosa crisi per a les persones que viuen i viuran durant els anys vinents. Hem vist i veurem llibres, però em limito ara a una visió específica, tal com reflecteix el títol de l’article.
1. L'estat del benestar com a causa. No hi ha cap dubte que, amb moltes altres causes (tecnològiques, climàtiques, polítiques, socials...), la progressiva introducció del que hem batejat com a “estat del benestar” va ser la raó principal del fort progrés viscut. Podem centrar-ho en diverses paraules: estats, democràcia, creixement econòmic, reducció de les desigualtats i augment amb repartiment del benestar personal i col·lectiu. Mirem què està passant darrerament en relació amb algunes d’aquestes paraules i com les hem de revisar de cara al futur.
2. El paper futur dels estats. Al llarg del segle XX, els diferents estats, tant petits com grans, han tingut un paper fonamental en el funcionament de la política i l’economia mundials, tant per organitzar la convivència dels seus ciutadans com per participar en la geopolítica. L’existència d’uns pocs grans estats (uns democràtics i uns altres autoritaris o dictatorials) ha fet complicada la vida dels petits i ha portat a crear organitzacions supraestatals de caràcter econòmic o polític (UE, OTAN...), però que ara comencen a demostrar-se menys útils. Tinc la impressió que el paper del que ara anomenem “estat” canviarà en el futur, que en disminuirà molt el seu nombre i que estaran organitzats amb un caràcter molt “federal” que permetrà una gran “pluralitat interna”, cultural i lingüística, junt amb una forta centralització en termes econòmics, polítics i de defensa. A més, s’hauran de reformar o crear noves organitzacions de caràcter internacional tipus ONU amb poder regulador a escala mundial. Hauríem d’anar pensant com es fa aquest canvi tan important que posi en marxa mecanismes que permetin augmentar la convivència de vuit mil a deu mil milions de persones en el planeta.
3. El creixement i el benestar. Avui dia es busca, i se'n presumeix constantment, de “creixement”, entenent com a tal el creixement del PIB o de l’activitat econòmica. Això és bo, però no pot ser el principal objectiu de la gestió política si no s'hi afegeix el PIB per càpita, la disminució de la desigualtat i, com a objectiu final, un major benestar personal, que necessita components econòmics però també demana afegir-hi elements relacionats amb la convivència, la cultura i la tranquil·litat que permetin l’augment del benestar. Els mecanismes financers de l’estat del benestar s’haurien de revisar tant en el seu vessant fiscal dels ingressos, és a dir, de repartiment dels impostos, com en quina utilització es fa dels recursos públics amb les seves diverses aplicacions. No pot ser que la universalitat de l'educació, la sanitat i l'assistència social no es pugui estendre a altres aspectes de la vida, amb les seves particularitats i límits específics. Poso com a exemple l’habitatge o alguns aspectes de la capacitació de les persones que no es poden fer en les escoles actuals.
4. La política democràtica. Hem d’evitar que segueixi passant que, fins i tot en els estats formalment democràtics, les decisions polítiques estiguin fortament centralitzades en algun grup minoritari que controli algun dels recursos fonamentals per a la vida col·lectiva (recursos naturals, recursos financers, coneixement tecnològic, informació, dades personals...). Aquest control pot passar per una participació directa, o dissimulada, en els processos decisoris, o per una manipulació de la informació que permet influir decisivament en els resultats dels vots aparentment lliures dels ciutadans. Aquestes darreres dècades hem vist com s’ha anat passant del control des del poder financer al control des del poder relacionat amb les noves tecnologies i amb la manipulació de dades i informació. I a més, hem vist com els dos poders els agrupaven i controlaven molts països...
Cal que en el món més desenvolupat es vegi l’activitat política com la gestió del benestar dels ciutadans, i no com una activitat plena de lluites, de mentides i, fins i tot, d'insults personals; i que s’entengui que defensar idees diferents i fins i tot contradictòries pot ser molt positiu si permet buscar acords i actuacions conjuntes. L’actual situació en molts dels països europeus és molt difícil que ens porti a un creixement del benestar.
Finalment, cal fer, des del món més desenvolupat, un esforç per tal que els molts estats autocràtics encara existents rebin les pressions, i sobretot els ajuts, per anar adoptant constitucions de caràcter democràtic. Si volen i poden mirar a Europa, hauran de fer-ho mirant a l’Europa de fa mig segle més que no pas a l’actual.
