Robert Gerhard recordat per Joaquim Homs (1970)

De l’article del compositor Joaquim Homs (Barcelona, 1906-2003) publicat a Serra d’Or (II-1970) amb motiu del traspàs del compositor Robert Gerhard (Valls, 1896-1970) un dels músics catalans més rellevants del segle XX. Per potenciar la divulgació de la seva personalitat i la seva obra s’ha constituït la Fundació Robert Gerhard, presidida pel músic Edmon Colomer. Es va presentar el passat 8 de gener en un acte a la Biblioteca de Catalunya conduït pel periodista Xavier Bosch, i amb la participació del poeta Carles Duarte, del patronat de la nova Fundació.

Vaig conèixer Robert Gerhard a casa de la cantatriu Conxita Badia l’any 1930. Jo havia assistit al tempestuós concert que li dedicà l’Associació de Música de Cambra el 22 de desembre del 1929, al seu retorn de Viena, després d’haver-hi passat prop de sis anys estudiant amb Arnold Schönberg [Viena, 1874 - Los Angeles, 1951]. La seva promesa Poldi, austríaca, [Leopoldina Feichtegger, exalumna seva de català a Viena] també assistí a aquell concert –en el qual el públic donà tan poques mostres de comprensió–, perquè, segons ella mateixa em digué de broma, anys després, “volia escoltar la música que componia abans de donar-li el meu consentiment matrimonial definitiu”. El fet és que no tardà a casar-s’hi [l’abril del 1930], i jo, que també vaig quedar molt impressionat per l’audició de les seves obres, vaig començar a pensar en la possibilitat d’ampliar amb ell els meus estudis musicals que, pel que feia a composició, havien estat fins aleshores exclusivament autodidactes. Abans que jo li fos presentat amb aquest fi, va voler veure algunes partitures meves, i passada feliçment aquesta angoixosa prova, va accedir a donar-me ensenyament, tot advertint-me que ell no creia posseir les més mínimes condicions pedagògiques. [...] En aquell temps la font principal d’ingressos de Gerhard provenia dels treballs de traducció per a l’Editorial Labor. Més tard, va treballar a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya: portà a terme la transcripció i publicació de 6 Quintets del pare Antoni Soler i l’òpera La Merope de Domènec Terradellas (compositor barceloní, 1713-1751). També es va encarregar de la secció de música del setmanari Mirador. [...] Durant algun temps, va pertànyer al Consell de la Música del Departament de Cultura de la Generalitat i gestionà l’estada a Barcelona de Schönberg quan aquest hagué de fugir del règim hitlerià. Com a delegat de la S.I.M.C. [Setmana Internacional de Música de Cambra] a Catalunya, intervingué molt eficaçment en l’organització del Festival que es va celebrar a Barcelona l’any 1936. Amb aquestes activitats principals i d’altres de complementàries que malauradament li deixaven poc marge de temps per a la composició, passà prop de nou anys a Barcelona, fins que, al final de la guerra civil, es traslladà a Cambridge després d’una breu estada a París. [...] Després de la Segona Guerra Mundial no el vaig tornar a veure fins que va venir a Barcelona quan acabava de compondre la seva única òpera The Duenna, basada en una comèdia de Sheridan [Richard Brinsley Sheridan (Dublín, 1751 - Londres, 1815) va estrenar aquesta obra el 1775]. Juntament amb la seva esposa van conviure uns dies amb nosaltres a Blanes, l’any 1948. [...] Malauradament, els dos darrers viatges que els Gerhard van fer a la Costa Brava els van deixar molt mal record. El penúltim, perquè gairebé va coincidir amb la mort de la seva esposa. I el darrer, perquè durant la seva estada es va assabentar que, per motius econòmics, l’editor havia suspès la publicació d’un llibre seu en català. [...]