Rubens, Van Dyck (1922)

Notes d’art d’Eugeni d’Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) publicades a la secció “Las obras y los días” del diari barceloní Las Noticias l’estiu del 1922, peces incorporades aquell mateix any al llibre Tres horas en el Museo del Prado. Traducció pròpia. Set anys abans, en un article titulat “Belles natures” aparegut a La Veu de Catalunya (10-XI-1915) Ors havia esmentat només dos pintors, Rubens i Rafael, abans de conrear més freqüentment la crítica d’art, especialitat en la qual va excel·lir temps després. Fins al 21 de setembre vinent a CaixaForum de Barcelona hi ha l'exposició Rubens i els artistes del barroc flamenc.  

El quadre Les tres Gràcies (1630-1635) és una de les obres que millor transmet el grau de felicitat i sensualitat que manifesten moltes de les últimes pintures de Rubens [Siegen, Westfàlia, 1577 - Anvers, 1640]. S’ha interpretat com un cant de l’artista a l’amor, la felicitat i el plaer derivats del seu matrimoni amb la jove Helena Fourment, celebrat el desembre de 1630. Segons diverses fonts clàssiques, les tres Gràcies eren deesses nascudes dels amors de Zeus que pertanyien al seguici d’Afrodita, i s’associaven amb l’amor, la bellesa, la sexualitat i la fertilitat, enteses com a forces generadores de vida. El quadre va ser propietat personal de l’artista fins a la seva mort. L’any 1666 penjava a l’Alcázar de Madrid. // Quan Rubens va visitar Madrid el 1629 en missió diplomàtica, es va trobar amb el quadre L’Adoració dels Reis Mags, que ell mateix havia realitzat el 1609 per a l’Ajuntament d’Anvers, i que havia passat a formar part de la Col·lecció Reial. La seva inquietud creativa el va dur a realitzar canvis molt substancials en la composició: va afegir una franja a la part alta de l’escena i una altra a la dreta, que incloïa la seva pròpia efígie a cavall, amb cadena d’or i espasa. Amb aquest autoretrat mostrava, no tant la seva condició d’artista com la seva elevada situació social com a cavaller, amb la qual cosa justificava així la possibilitat que la rígida cort espanyola l’acceptés com a diplomàtic en missió de pau. A més, Rubens va transformar gran part de l’escena preexistent, adaptant el llenguatge del quadre a l’estil que utilitzava en aquell moment, la inspiració principal del qual era l’art de Tiziano.

Endymion Porter [Anglaterra, 1587-1649], protector i amic d’Anton van Dyck [Anvers, 1599-Londres, 1641], va ser secretari del duc de Buckingham i un important diplomàtic de la cort anglesa. Gran aficionat a les arts, va ser l’encarregat d’adquirir obres per a la col·lecció del rei Carles I, i va esdevenir un dels millors suports de l’artista durant la seva estada a Londres. Els dos personatges apareixen en un excepcional retrat doble, de cap a l’any 1635, que mostra la forta relació d’afecte entre el pintor i el seu patró, reforçada visualment per la posició de les seves mans sobre una roca, com un símbol de la força de la seva amistat. A més, en retratar-se al costat d’un noble, l’artista està cridant l’atenció sobre la seva elevada condició social i dignificant indirectament la feina de pintor com una activitat noble. Aquest quadre que era en origen del mateix Endymion Porter, va passar per diverses col·leccions privades fins que el 1745 va aparèixer a la col·lecció de la reina Isabel de Farnesio (Parma, 1692-Aranjuez, 1766).