Rússia i el Consell de Drets Humans: més enllà d’Occident

Acabem de veure com l’Assemblea General de les Nacions Unides ha decidit la suspensió de Rússia com a membre del Consell de Drets Humans. Més concretament, 93 estats han votat a favor d’aquesta decisió. Aquest fet i aquesta xifra ens permeten reflexionar en clau global sobre els efectes de l’agressió de Rússia sobre Ucraïna i preguntar-nos per com es veuen les coses més enllà d’Occident.

Es pot començar dient que és el primer cop a la història de les Nacions Unides que un membre permanent del Consell de Seguretat veu suspesa la seva participació en un òrgan per al qual ha estat escollit. El Consell de Drets Humans és un òrgan relativament nou. Va ser creat l’any 2006 per substituir la Comissió de Drets Humans, acusada de politització, i està format per 47 països que són escollits per períodes de tres anys, seguint la distribució regional que funciona a les Nacions Unides: 7 de l’Europea Occidental i altres, 6 de l’Europa de l’Est, 8 de l’Amèrica Llatina, 13 de l’Àsia-Pacífic i 13 de l’Àfrica. Aquesta distribució regional ens ajudarà a entendre coses unes línies més avall.

La creació d’aquest Consell va posar de manifest canvis internacionals que avui dia es veuen confirmats. El primer és quantitativament obvi: la majoria de membres del Consell formen part d’això que avui anomenem Sud Global. En altres paraules, és un òrgan representatiu, veient els números. Una altra cosa és el que els candidats responguin al criteri de “promoure i protegir els drets humans”, tal com especifica la resolució de les Nacions Unides que va crear el Consell.

El segon tema a destacar té a veure amb qui pot ser escollit com a membre i de quina manera. El debat sobre aquest punt va ser molt divisiu durant les negociacions per a la creació del Consell. Els Estats Units, per exemple, volien un vot afirmatiu de dos terceres parts de l’Assemblea General. Les ONG de drets humans apostaven per deixar-ne fora els països que no han signat els tractats més destacats en aquest àmbit (els Estats Units no haurien pogut presentar-se a l’elecció per ser-ne estat membre). Finalment, la incorporació al Consell ha esdevingut molt fàcil (les diverses regions consensuen habitualment els candidats) i poques vegades queda algú fora (l’Aràbia Saudita el 2020, per exemple), mentre que la suspensió requereix un nivell de vot relativament alt (dos terceres parts dels membres presents i votants). Això és el que ha passat en el cas de Rússia: 93 dels 193 membres de les Nacions Unides van votar a favor de suspendre la seva participació en el Consell (79% de 117 votants), la resta es van abstenir o no van votar. Això només havia passat en una ocasió, quan el 2011 va ser suspesa la Líbia de Gaddafi. Vuit mesos després va tornar al Consell. El moment, però, era molt diferent de l’actual en termes de distribució del poder mundial. A més, Gaddafi estava al marge de les aliances ordides a les Nacions i, fins i tot, al món àrab.

És el moment d’aproximar-se a les xifres i veure que el que està passant a l’Assemblea General ens ofereix un panorama molt complex i allunyat de les certeses europees. En aquest sentit, el Consell d’Europa, el referent europeu en matèria de drets humans i democràcia, va excloure Rússia com a membre de l’organització el 16 de març. S’ha de dir que, prèviament, Rússia ja s’havia vist suspesa de vot a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa a causa de la guerra a Txetxènia i després per l’ocupació de Crimea.

Tornant a les Nacions Unides, la resolució del dia 7 d’abril a l’Assemblea General, liderada pels Estats Units, dona el resultat ja conegut (suspensió de Rússia al Consell de Drets Humans), però alhora ens mostra un panorama canviant, si tenim en compte que aquesta és la tercera resolució que s’adopta en poc més d’un mes. Això sí, és la primera que té conseqüències reals. Les dues anteriors s’havien centrat en exigències a Rússia: la retirada de les forces del territori ucraïnès, la primera, i la facilitació de corredors humanitaris, la segona.

Quin és aquest panorama canviant? El més evident salta als ulls. La primera va tenir 141 vots a favor; la segona 140, i la tercera, 93. Alguns coneixedors de la diplomàcia onusiana han parlat de “fatiga”. I aquesta tercera proposta de resolució -que, per cert, els europeus no van conèixer fins poc abans que els Estats Units posessin la proposta sobre la taula- vindria a confirmar-ho. És una possibilitat, però també és cert que aquesta resolució fa més vulnerables els membres permanents del Consell. La Xina, per primer cop, ha votat en contra. I seguint aquest comportament, països que abans no s’havien abstingut ara ho han fet i d’altres que s’abstenien ara han votat en contra. Aquest moviment s’ha donat clarament en el Sud Global, de manera que, més enllà d’Occident, aquesta tercera resolució ha generat incomoditat. Rússia ja va avisar que hi hauria represàlies contra els que hi votessin a favor. I cal no oblidar que Rússia és membre permanent del Consell de Seguretat (molts països tenen dossiers que els afecten en el Consell).

Si comparem les tres resolucions, per blocs regionals, veiem que el vot a favor, que es manté sempre igual en el cas dels occidentals (100%), en canvi va disminuint en percentatge en el cas d’altres grups regionals: l’Europa de l’Est (83/83/82), l’Amèrica Llatina (85/82/60), l’Àsia-Pacífic (67/67/31) i l’Àfrica (54/50/20). Els arguments dels nous votants en contra (la Xina, l’Iran, Etiòpia, Algèria) o de les noves abstencions (el Brasil, Mèxic, Egipte) són diversos, però ens podem quedar amb dues idees que ressonen amb força a les Nacions Unides: el discurs sobre el no alineament que, inoportunament, aquesta tercera resolució ha potenciat, i els problemes de seguretat alimentària que molts països del Sud Global consideren agreujats per la guerra i les mesures adoptades per Occident.