La salut de l’educació
Comencem un nou curs amb pandèmia, el tercer. Això demana un nou sobreesforç i un repte enorme per als docents i els equips directius del país. És el moment de preguntar-nos quines són les lliçons, què hem après de la pandèmia i, el més important, què han d’aprendre els nostres alumnes. El Govern ha comunicat que es mantenen les mesures sanitàries a les escoles: la mascareta, la ventilació, els grups estables, etc. Es fan adaptacions, però la variant delta no ens permet relaxar el nivell d’exigència ni la prudència. Tot i que les mesures no són sempre compatibles amb la bona pedagogia. Són sovint limitacions reals. Només cal pensar en tot el que limita no veure’ns les cares. El gest, el somriure, la rondinada que no saps d’on ve. Limita l’empatia i el vincle del mestre amb els alumnes. I no és res anodí, perquè les emocions són part integrant de l’aprenentatge. L’aprenentatge, en fi, que és la missió i la raó de ser de les escoles. Aprenentatge també del que és viure i conviure.
El conseller d’Educació i el seu equip han iniciat el curs fent un gest de reconeixement i un agraïment públic a les direccions de centre. Els han reconegut com a protagonistes de l’èxit educatiu -perquè tenir les escoles obertes és un èxit per al país-, conscients que el que s’ha fet el curs passat no ha estat fàcil i s’ha fet gràcies al compromís i la capacitat de les direccions i els equips docents per adaptar-se i donar resposta en la incertesa. També han deixat clar que la funció del departament és donar suport i estar al costat dels centres per fer possible la seva tasca educativa.
La gran majoria de mestres lluiten i despleguen una energia increïble diàriament per inventar maneres de fer que els estudiants tinguin èxit en condicions fins ara inimaginables. Molts claustres han començat el curs amb entusiasme i un desig immens de màxima normalitat. Se senten ara més preparats i volen centrar energia i esforç en la pedagogia. I no només en la pedagogia del com o el què. Necessitem temps per pensar i reflexionar també sobre el perquè i el per a qui. Un bon servei del departament als equips directius seria rebaixar la paperassa i la burocràcia. Desaccelerar l’escola i recuperar temps per a la investigació reflexiva, les converses pedagògiques i la filosofia de l’educació. Temps per aixecar la mirada i pensar en la responsabilitat i la finalitat d’educar. No podem acontentar-nos amb saber més sobre “com s’aprèn”. Les neurociències, la psicologia cognitiva o altres disciplines no resoldran la tasca educadora que el mestre fa a l’aula. La pregunta urgent de l’educació rau en el propòsit: quina escola per a quin món? Quins infants per a quina societat? L’educació és una acció, una pràctica, i respon a unes finalitats. Els mateixos coneixements de la ciència es poden posar al servei d’un projecte educatiu de persona i de país o d’un altre. La transformació educativa s’ha de fer basant-se en les finalitats, i la crisi actual és una oportunitat per a la reflexió. Ens hi juguem la salut de l’educació.
