“El nombre de metges i metgesses no s’incrementarà, tot i les llistes d’espera, tot i les jubilacions, tot i les baixes, tot i la manca d’especialistes. El nou mantra de la conselleria és que no falten metges”. Això, que es podria escriure avui i seguiria sent igual de vàlid, ho vaig escriure el 28 de juliol de 2021 en un article titulat Medicina sense metges publicat en aquest mateix diari.
Han passat quatre anys i tres consellers de Salut i el pla de substitució dels metges per altres perfils professionals, amb un cost per a l’administració lleugerament inferior, continua navegant vent en popa, a tota vela. És una estratègia, a més, gens dissimulada. A Nous perfils professionals a l’atenció primària, un document presentat el desembre de 2021 i elaborat pel departament de Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), es poden trobar frases com aquesta: “El pas cap a un augment de l’ús del personal administratiu com a part dels equips d’atenció primària té lloc a nivell internacional, i les seves activitats poden incloure la revisió dels resultats de les proves, la prescripció, el suport a la prevenció i la salut de la població i la realització d’intervencions terapèutiques bàsiques”. Ben segur que les persones que llegiu aquest article us heu preguntat per què heu d’explicar què us passa, quin és el vostre problema de salut, a un administratiu. Doncs aquest és el pla de la conselleria: que un professional no sanitari valori el vostre estat de salut i la necessitat o no d’atenció mèdica.
En quatre anys, el pressupost del departament de Salut ha crescut més d’un 30%, però l’increment de recursos no ha tingut efectes sobre les llistes d’espera, ni sobre l’accessibilitat a l’atenció primària o a les consultes d’especialistes hospitalaris. I és tan senzill de comprovar com demanar cita amb el metge de família –o pediatre– a través de l’aplicació La Meva Salut. En alguns casos fins i tot apareix un missatge d’advertència: "El teu professional de referència no té cap cita disponible en els pròxims 30 dies".
Sembla que substituir metges per altres perfils professionals, amb bata blanca però sense la mateixa capacitat de resolució, no funciona. I, com sempre, només cal mirar els països del nostre entorn. Ja fa deu anys que el National Health Service (NHS) del Regne Unit va aplicar aquesta mateixa recepta –obligada en part pel Brexit– i el seu sistema, en altres temps envejat per molts països, ha acabat col·lapsant. El suposat progrés, la pàtina de modernitat i eficiència que pretenen implantar els nostres polítics, ja és un model caduc.
Farien bé la consellera Olga Pané i el comitè CAIROS, encarregat de reformar el sistema sanitari català, d'aplicar-se la dita “qui és sabater, que faci sabates”. I és que abandonar el sentit comú acostuma a ser una mala pensada, però fer-ho en un àmbit tan sensible com el de la salut és directament un despropòsit.
A propòsit d'això, segons les darreres dades publicades per la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitària del departament de Salut, el 33,1% dels catalans tenen contractada una pòlissa de salut (l’any 2014 era el 25%), amb la província de Barcelona al capdavant, amb un 37,2% de la població amb assegurança privada. Els motius principals que esgrimeixen els ciutadans són la reducció dels temps d’espera i l’accés directe als especialistes mèdics. Potser als nostres governants ja els va bé, aquesta transferència de pacients a la sanitat privada, i és la intenció amagada de tots aquests plans, però quina assistència –i de quina qualitat– li espera, al 70% de la població que no es pot pagar una mútua?
