Renovables: totalment a favor
La crisi ambiental demana a crits una transició energètica. No podem seguir consumint combustibles fòssils o el planeta Terra es farà invivible per als humans. Ens ho recorden cada cop més sovint els episodis climàtics extrems. Hem de posar l’accelerador en les energies renovables: plaques solars i molins de vent. Com està la cosa? Dades: a nivell mundial, entre el 2012 i el 2022 la suma d’eòlica i fotovoltaica ha passat de suposar l’1% de l’energia consumida al 5%. És un creixement important, però estem molt lluny de substituir els hidrocarburs. De fet, d’alguna manera només s’ha compensat l’augment de demanda global creixent per la incorporació al progrés de països immensament poblats com la Xina o l’Índia. Més: contra el que es pensa, el consum de carbó, petroli i gas ha seguit creixent al segle XXI, incloent-hi el que portem de tercera dècada.
Baixem el focus a l’escala local. El suplement Comarques Gironines publicava aquesta setmana l’oposició de quaranta ajuntaments a la implantació de parcs solars i eòlics als seus termes municipals al crit de "Renovables sí, però així no". És una resistència que es declara ambientalista i que suma ecologistes, pagesos, petits empresaris de turisme rural, estiuejants... A l’altre costat, hi ha les exigències a favor de les renovables a gran escala de la UE, les empreses elèctriques, el Govern i el moviment global contra la crisi climàtica. Els dos bàndols volen salvar el planeta. El problema és el com.
El valencià expert en sociologia del medi ambient Ernest Garcia, antic militant comunista i catedràtic emèrit de la UV, diu: "Si fa quaranta anys m’hagueren dit que en cada poble hi hauria ecologistes protestant contra les plaques solars, hauria respost que això era increïble, que això seria un món al revés". Ho escriu a l’assaig La transició ecològica (Afers), on posa el dit a la nafra en les contradiccions que provoca el col·lapse ambiental causat per l’efecte hivernacle. L’era industrial ha viscut una gran acceleració entre el 1950 i el 2010: hem sumat 4.379 milions més de persones, l’ús d’energia primària s’ha quintuplicat, el consum de fertilitzants ha crescut més de deu vegades, el nombre de vehicles de motor s’ha multiplicat per set i el turisme internacional, per 37. El 1971 per primer cop el consum de recursos naturals va superar la capacitat de regeneració del planeta.
Una solució radical seria frenar l’augment de població, cosa gens fàcil, tot i que hi ha indicis que hi apunten. En tot cas, si mirem el conjunt dels Països Catalans, en els quals la petjada ecològica és tres cops superior a la que seria sostenible, segons Ernest Garcia caldria "una reducció de la població d’un 66% o reduir el consum en una proporció similar o multiplicar per tres l’ecoeficiència de les tècniques productives, o combinacions parcials dels tres elements". Gens fàcil, esclar. De fet, anem en direcció contrària. I tenim, a més, molta població flotant turística.
La tensió ambiental s’expressa així: d’una banda, hi ha els negacionistes climàtics, instal·lats en un contrasentit esclatant: entre la negació de la ciència i una fe cega en el progrés tecnològic. De l’altra, hi ha un bloc divers en el qual Ernest Garcia veu dues religions: la Santa Indústria i la Santa Revolució. Els primers són els tecnooptimistes, que creuen que la crisi climàtica es pot afrontar mantenint el creixement econòmic amb un capitalisme verdós; els segons són els idealistes del less is more, que creuen en solucions locals i un canvi d’estil de vida.
Costa no ser escèptic amb la fe dels uns i dels altres. Només amb plaques a cada teulada no n’hi haurà prou, però no hi ha dubte que són del tot necessàries. Està molt bé anar en bicicleta, però amb això no fem. També costa creure que la població renunciarà a tenir un mòbil i internet a casa, a fer el turista en avió o a gaudir d’una alimentació rica en proteïnes (fer marxa enrere en el progrés mai no és fàcil). I tot això suposa un consum energètic de gran abast a nivell global. Calen grans i petits parcs solars i eòlics. Ens cal tot: Santa Indústria i Santa Revolució. No seran fàcils de casar.