Serenitat i seny (1934)

Editorial de La Veu de Catalunya (9-X-1934), diari de la Lliga, partit catalanista conservador. Era, tal dia com avui, el primer cop que sortia premsa després dels Fets del Sis d’Octubre. El president Companys havia proclamat “l’Estat Català de la República Federal Espanyola” [sic] el vespre del 6 d’octubre. Deu hores després d’aquella proclama confederal, el govern català, mossos d’esquadra i escamots independentistes es van rendir a l’exèrcit que havia pres posicions en llocs estratègics, com la plaça de Sant Jaume.

Heus ací un article que mai no hauríem volgut haver d'escriure. Davant la tragèdia de la nit de dissabte a diumenge, davant les víctimes innocents caigudes de l'una i de l'altra banda, el nostre cor de patriotes no es pot acontentar amb la consideració que tot això ja ho havíem previst perquè ho vèiem venir fatalment com una conseqüència inevitable d'una política suïcida. El nostre deure de catalans ens obligava a recordar cada dia els perills d'aquella política inconscient. Fins a darrera hora, però, teníem l'esperança que els homes responsables del Govern de la Generalitat sentissin les veus del seny pairal i els imperatius del patriotisme constructor i que nosaltres ens equivoquéssim. Dissortadament, no ens hem equivocat. Dissortadament, quant a les tràgiques conseqüències d'aquella contumàcia en l'error. La nostra actitud, però, sortosament per a Catalunya, ha mantingut una gran part del poble al marge de la catàstrofe. Davant de la situació dolorosament creada per aquella política, no interessa tant discutir el passat, com atendre el present i prevenir el futur. Cal salvar tot el que sigui possible de les ruïnes amuntegades per una actuació que en aquests moments no volem qualificar, per respecte a les víctimes i a la situació dels caiguts, i que, d'altra banda, tampoc no és necessari perquè ja l'havem qualificada a cada moment de la seva gestació. L’única cosa que ens pot encoratjar en aquests moments dolorosos és que en tot el que ha passat nosaltres, que hem fet tot el possible per a evitar-ho, no en tenim cap responsabilitat. Això ens permet esguardar el present amb serenitat i l’esdevenidor amb seny. Per aquesta obra esperem comptar amb el concurs de tots els catalans. Cal tornar a les vies del catalanisme històric, a la defensa assenyada de tots els elements de la nostra cultura i de la nostra riquesa, a la política constructiva, ara més necessària que mai, per a reparar els estralls que ha causat en la nostra societat una política destructora. Serenitat i seny ens han de guiar en les circumstàncies actuals. Serenitat i seny que superin les adversitats de l'hora i que contribueixin a restablir en la societat catalana aquell esperit de convivència, aquell sentit jurídic, aquella norma de dret i de llibertat que ha estat sempre la característica de Catalunya. No voldríem que cap català donés als fets dolorosos de la nit de dissabte a diumenge, ni per excés ni per defecte, una significació contrària a la realitat. Els fets són prou tràgics perquè procurem tots no desfigurar-ne encara ni les proporcions ni les conseqüències. Ara més que mai Catalunya necessita l'esforç conscient de tots els seus fills. Ara més que mai Lliga Catalana i els seus homes, que no tenen –cal repetir-ho– cap responsabilitat en cap dels aspectes dels luctuosos esdeveniments d'aquests dies, sabran complir els seus deures amb tota serenitat, amb el seny que sempre han demostrat, i l’absència del qual on més necessària era en aquests moments ha produït la situació actual.