Els set pecats capitals de Grokipedia
Elon Musk és el bufó del neoliberalisme ultraconservador. Amb la seva aura de geni excèntric provoca i encén el debat, però el seu paper no és entretenir, sinó reprogramar el poder. Grokipedia no és una joguina ni un experiment sense rumb. És un projecte ideològic ambiciós, catapultat per la supremacia tecnològica, amb l’objectiu de conquerir el relat i automatitzar-lo. Musk és la cara visible d’una elit i Grokipedia és la icona d’un sistema que disfressa el domini de coneixement. L’enemic manifest a combatre és la Viquipèdia per tot el que representa.
La diferència clau és en la governança: qui i com pren les decisions sobre els articles que es creen (i els que no), així com els processos d’edició, validació i rectificació. En el cas de la Grokipedia, la resposta a totes les preguntes és Grok (el model de llenguatge). En el cas de la Viquipèdia, la resposta sempre és en la comunitat. És precisament la construcció col·lectiva i distribuïda que permet fer aflorar realitats diverses i minoritzades, com la catalana. És segurament l’exemple més noble del que Tim Berners-Lee somniava quan va inventar el World Wide Web fa més de tres dècades. Grokipedia, en canvi, neix per esborrar la col·laboració humana i, amb ella, el consens. És un clar exemple d’intel·ligència artificial socialment irresponsable. Incompleix tots els principis: des de la justícia fins a la transparència, sense que la humanitat intervingui en cap fase del procés.
Si Viquipèdia es nodreix de la construcció col·lectiva, distribuïda i dinàmica del sentit, Grokipedia connecta amb els set pecats capitals en versió IA. Parteix de la supèrbia de posseir la veritat absoluta i infal·lible. No és coneixement ni saviesa: és arrogància matemàtica. Grokipedia pretén ser brillant i convincent: no busca els fets, sinó una estètica de la veritat moral, una versemblança seductora, luxuriosa. Musk entén la llibertat d’expressió com el seu dret a imposar el seu marc ideològic masclista, supremacista i ultraliberal. Eliminar el dissens des de la ira vers la contradicció. La seva set de generar volum és l’avarícia que trenca el sac del criteri. Fins a aquest moment, hem vist exemples en què devora sense digerir i desplega la gola produint textos infinits sense metabolitzar-los. La humanitat li molesta, i la diversitat també. En certa manera, vol imitar-nos fins a fer-nos prescindibles. Els dos pecats que falten, l’enveja i la peresa, ens han de fer qüestionar quin paper volem jugar davant d’això. És possible que, malgrat que comprenguem el desafiament, la potència de la Grokipedia, sumada a l’aparent infal·libilitat de Musk, ens generi admiració alhora que frustració. Aquesta combinació és precisament el bressol de l’enveja. Pensem sobretot en els adolescents que es puguin emmirallar en personatges com aquest: no ens podem permetre que es consolidin com a model a seguir. Finalment, que no sigui per peresa que li deleguem el judici, i fins i tot la memòria. El dubte és la nostra resistència; la conformitat és la rendició. Dubtem i qüestionem-ho tot, ara, sempre i cada dia.
