Seria una equivocació treure importància als aldarulls de Torre Pacheco i mirar-los com un fet puntual que passa en una localitat murciana. Cal unir aquest esclat de violència racista als carrers amb els resultats del darrer baròmetre del CIS, que mostraven una clara tendència ascendent de Vox, davant d'un PSOE que recula i un PP que no avança, a pesar de la seva laxant matraca diària sobre la corrupció, real o inventada (la distinció entre la informació veraç i la falsa és cada dia més tènue), de l'actual govern.
L'extrema dreta s'alimenta del populisme, però va bastant més enllà de la dosi de populisme que solen contenir els discursos polítics a l'ús. L'objectiu de l'extrema dreta és promoure la ruptura social i la confrontació ciutadana entre grups de població atiats per sentir-se enemics els uns dels altres. Si s'aconsegueix que hi hagi crispació i fins i tot violència als carrers, molt millor, perquè és la presentació més potent que poden obtenir de la suposada guerra que ells afirmen que s'està lliurant. Això és de primer de trumpisme, i val per a Vox a Espanya i també per a Aliança Catalana a Catalunya. Ciutadans es van passar la seva trista existència mirant d'excitar aquesta violència, sense acabar d'aconseguir-ho. Ara Vox considera que ha aconseguit un primer èxit a Torre Pacheco, i se senten forts. Abascal adverteix que això només és el començament, i fa crides gens dissimulades perquè hi hagi violència contra immigrants aquest estiu a les festes de poble. Els mitjans que li són afins i els creadors de continguts tòxics a les xarxes l'amplifiquen a un ritme infernal, amb notícies i vídeos falsos d'agressions contra persones grans suposadament comeses per immigrants. Els discursos racistes estan a l'ordre del dia i tenen àmplia acceptació social, de manera subratllada entre els joves.
La paraula clau és substitució: segons l'extrema dreta i el feixisme, l'arribada d'immigrants respon a un pla d'invasió (d'Espanya, de Catalunya, de Mallorca, tant és) que ha de desembocar en la substitució de la cultura occidental per una altra, quasi sempre la islàmica. A aquesta idea, Vox i alguns sectors del PP hi contraposen ara la de la Reconquesta (ho escriuen en majúscula), una paraula que els agrada perquè sona patriòtica i recorda Don Pelayo, i que vol significar la recuperació d'Espanya per als vertaders espanyols. Exactament igual ara que el juliol del 36. A Vox els va a favor el descrèdit de la política, però sobretot que el PP els tingui com a socis en diversos governs autonòmics i que estigui plenament disposat (encara que intentin dissimular-ho) a pactar amb ells l'arribada a la Moncloa. Per entendre'ns, no serveix de res que el portaveu Borja Sémper condemni el paper de Vox a Torre Pacheco (simbòlicament, el mateix dia que fa públic que està malalt de càncer), si el mateix dia el flamant secretari general Miguel Tellado, sa com un garrí, afirma que Vox és un partit molt més lleial a Espanya que el PSOE i tot el bloc de la investidura. La confrontació, sobretot, és aquesta.
