La supremacia crítica de Josep Yxart (1895)

De l’article –traducció pròpia– del periodista Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848 - Barcelona, 1924) a La Vanguardia (2-VI-1895) arran de la mort de Josep Yxart i Moragas (Tarragona, 1852-1895) esdevinguda va fer cent trenta anys el passat cap de setmana. Yxart va ser un crític de literatura, art i teatre de referència a la Catalunya de finals del segle XIX. Per iniciativa de l’escriptor Narcís Oller, l’editorial L’Avenç va publicar el 1895 una antologia pòstuma d’obres catalanes d’Yxart (poesia, quadres de costums, discursos i estudis crítics i sociològics).

[...] Josep Yxart es va guanyar des de Barcelona la supremacia crítica dins d’Espanya, sobreposant-se a aquesta mena de llei injusta i odiosa, imposada al país pels centres literaris de “la villa y corte”, i podrà afirmar-se que si des de Madrid no s’albiren pas els cims de les nostres muntanyes, sí que es va veure i es va admirar l’alçada intel·lectual, tan eminent era, del nostre plorat amic. Sovint havíem conversat amb Yxart sobre aquesta llei que acabo d’esmentar, i que per ell no hauria de regir de cap manera. En la intimitat de les nostres xerrades s’expansionava el seu esperit profundament regionalista. Estimava amb passió Catalunya, i Barcelona amb deliri. Només aquí, en aquesta ciutat, que rep de primera mà els corrents renovadors dels progressos que es fan incessantment a l’estranger, se sentia Yxart en el seu medi natural. A Barcelona podia sortir sempre a aquell balcó amb vistes a Europa, del qual va parlar Mariano de Cavia en la seva comparació entre Barcelona i Madrid, publicada durant l’Exposició Universal de 1888 [article transcrit en aquesta secció el 3-IV-2013]. Això explica l’espècie de repugnància que Yxart sentia sempre que li parlaven de traslladar-se a Madrid, on hauria pogut lliurar dures batalles i assolir seguríssims triomfs, influint amb el seu criteri il·lustrat, exempt de prejudicis, sincer i sobretot modern. Tan sols en els seus darrers temps, quan l’horrible malaltia que l’ha dut al sepulcre prematurament ja havia dissipat tota esperança [patia tuberculosi], projectava fer un viatge a Madrid; però no pas per lliurar-se allí a la vida del literat militant, sinó amb el propòsit d’estudiar, observar i aplegar algunes dades que jutjava necessàries per tal d’enllestir l’important treball que portava a terme i que la mort va estroncar: El arte escénico en España, la gran obra com a historiador i assagista que li havia encarregat La Vanguardia. [...] En els Jocs Florals de 1879 Yxart havia estat premiat pel seu estudi sobre el teatre català. Considerava que el teatre era la manifestació més vivaç i popular de la literatura d’un poble. [...] Des d’aquell any 1879 Yxart va treballar sense treva ni descans. Per a Biblioteca Arte y Letras va escriure l’obra Fortuny i va traduir tres volums de drames de Schiller i Mujeres de Goethe. Des de 1886 a 1890 va editar El año pasado, interessant recopilació anual d’articles crítics de literatura i arts i estudis de costums, reflex il·lustrat de la vida intel·lectual de Barcelona. [...] Quanta intel·ligència va desplegar en el primer càrrec de l’Ateneu Barcelonès, que va exercir en el curs 1892-93, elogiat tant pel seu notabilíssim discurs sobre La crítica literària contemporània, com per la gran activitat i novetat amena que va imprimir a les tasques intel·lectuals d’aquell important centre, amb gran nombre de conferències il·lustrades, per ell encomanades segons un programa que era tot un nou sistema! [...]