Un pam de món 24/10/2022

Temptacions autoritàries

3 min
Giorgia Meloni, primera ministra d'Itàlia.

Excepcionalitat. Giorgia Meloni ja és la primera dona cap de govern d’Itàlia; de la Itàlia postfeixista, de "déu, pàtria i família"; disposada a vendre moderació als seus socis europeus mentre, amb els seus nomenaments, premia personatges homòfobs i admiradors del Duce. La casa gran de l'il·liberalisme, que té Viktor Orbán com a màxim inspirador, compta ara ja amb un dels països fundadors de la Unió Europea i tercera economia de la zona euro. El president hongarès –l’home que ha anorreat l’oposició parlamentària i la pluralitat mediàtica al seu país– és un dels gurus econòmics i polítics de Meloni. Comença una nova era a Itàlia; o potser és la continuïtat augmentada d’una deriva que fa temps que està transformant la UE i erosionant els drets dels seus ciutadans.

Europa, com els Estats Units, es va fent a cop de fractures internes: des de la volatilitat política que viu el Regne Unit, l’"autocràcia electoral" en què s’ha convertit Hongria (segons el Parlament Europeu), la normalització de l’extrema dreta en les majories conservadores de govern o la incògnita dels resultats que pot obtenir un Partit Republicà segrestat pel trumpisme a les eleccions de mig mandat del mes que ve. 

Hem buidat la paraula crisi de l’excepcionalitat que retratava fa només un anys. Les ferides del Brexit i de la incertesa econòmica global, la pandèmia que encara manté tancats alguns ports de la Xina o la guerra d’Ucraïna: tot contribueix a posar a prova els equilibris polítics i econòmics a Europa, i no només.

Emocionalitat. Drew Westen, expert en psicologia i autor d’El cervell polític, ja escrivia fa més d’una dècada que el nostre cervell és emocional. No és una màquina de càlcul desapassionada, que busca objectivament fets, dades i polítiques correctes per prendre decisions raonades. Per aquests forats de la raó s’escola últimament un discurs reaccionari a l’alça, però també la por, i la voluntat de trobar explicacions del món que encaixin amb les nostres idees i valors. 

Amb aquestes emocions socials a flor de pell intentem també digerir les turbulències polítiques i econòmiques dels nostres temps. Emmanuel Macron advertia fa pocs dies, en un discurs, del “gran canvi” que està vivint el nostre model de desenvolupament. El president francès parlava del “final de tot allò que era evident” i ho deia enmig de mobilitzacions pel preu del combustible que comencen a dibuixar un altre horitzó de protestes a França. 

Involució. En la complexitat del món, han guanyat pes les respostes autoritàries; la temptació de reduir l’exercici de la democràcia a l’elecció d’un líder cada quatre anys; o, com a la Xina, la consolidació d’un poder total, sense contrapesos. La involució democràtica guanya terreny. L’informe sobre l’estat de la democràcia al món que cada any publica l’institut V-Dem, que té la seu a la Universitat de Göteborg, adverteix que el nivell de democràcia de què gaudeix la ciutadania global “ha baixat als nivells de 1989”. Els últims 30 anys d'avenços democràtics han quedat esborrats del mapa. Més de cinc mil milions de persones, al voltant del 70% de la població mundial, viuen avui sota règims autocràtics.

En un escenari d’incertesa econòmica global, amb la inflació disparada i l’amenaça de crisi alimentària i energètica a l’horitzó, la inestabilitat pot alimentar, encara més, les temptacions autoritàries.

Carme Colomina és periodista
stats