16/11/2019

Teoria dels rumors (1927)

3 min
Teoria dels rumors (1927)

Tria de J. M. CasasúsEntre els vicis humans de correcció més difícil -gairebé diríem de correcció impossible- hi ha el vici de fer córrer rumors més o menys sensacionals. Aquelles persones que senten la necessitat d’inventar notícies no arriben mai a corregir-se. Ni els fracassos, ni el descrèdit, ni les befes dels amics i coneguts els aturen. Diríeu que quan una persona ha fet córrer que passava una cosa o que passaria tal altra, i això ha resultat fals sis, vuit, deu o dotze vegades, ja no insistirà més en la seva feina d’inventor de rumors. Doncs succeeix tot el contrari. Qui ha tingut la desgràcia d’agafar aquest vici no el deixa mai en la seva vida. Això explica que un dia i un altre dia hi hagi qui s’entretingui a posar en circulació els rumors més fantàstics. Quan un rumor es desfà se’n forma un altre. És un joc que no para mai. I és clar, entre les mentides, sempre s’escapa alguna veritat. Si no hi ha escarment per part dels emissors de rumors, tampoc n’hi ha per part dels receptors. De la mateixa manera que existeixen persones fatalment decantades a l’ofici d’inventors de rumors n’existeixen d’altres decantades a creure o a recollir tots els rumors que passen. En realitat, la feina de l’inventor de rumors exigeix i pressuposa l’existència d’un públic. Si no hi hagués gent per escoltar les veus volants, no hi hauria ningú que fes el paper ridícul d’inventar-les i d’escampar-les. Els professors de psicologia són els més indicats per a estudiar aquest fenomen, que va més enllà dels límits d’un treball periodístic. El cas és que hi ha homes que senten la necessitat superior d’explicar a cada moment coses secretes, misterioses i emocionants. No direm que es guanyin la vida en aquest ofici. Però sí que direm que aquest ofici els fa viure espiritualment. El dia que no tinguessin res per contar, el dia que no trobessin en la seva imaginació matèria suficient per a elaborar rumors, perdrien el goig de viure i anirien pels nostres carrers amb l’expressió tràgica de l’home al qual ja no interessa res en el món. Semblantment, en un gran nombre de persones es manifesta la necessitat de saber notícies interessants, de sensació, sobretot aquelles que encara no són del domini públic. Aquesta classe de persones pertanyen al nombre dels qui desitgen i necessiten ésser enganyats o consolats. El receptor de rumors va a trobar molt sovint l’emissor de rumors. Abans que aquest expliqui el rumor del dia, l’altre l’interpel·la “Què saben avui?”. Si volguéssim traduir aquesta pregunta al llenguatge més sincer, li donaríem la següent forma: “Voleu fer el favor de contar-me alguna cosa sensacional, encara que sigui mentida?” Encara que sigui mentida! Tal és el sentiment profund del receptor de rumors. [...] D’ací ve l’aliança ofensiva i defensiva entre els emissors i receptors de veus volants. Encara que aquestes veus siguin falses, ells ja han tingut la fruïció que els proporcionen. [...]

stats