03/04/2022

Tornen les botigues de souvenirs abans que els turistes

2 min
Un local tancat i una de les noves botigues de souvenirs del carrer Ferran, al barri Gòtic de Barcelona

La gentrificació no és només un fenomen habitacional, també pot ser comercial. Al cor de Barcelona, al Barri Gòtic, en especial a la zona més concorreguda, s’està produint la substitució del comerç històric per les botigues de souvenirs . La combinació de pandèmia i preu per metre quadrat està resultant decisiva. Dos anys de sequera de visitants, amb episodis llargs de tancament pels confinaments, han deixat els comerços tradicionals al límit. Molts no han pogut reobrir, i menys si havien de seguir pagant el preu del local al nivell prepandèmia. Els propietaris dels espais en general han volgut tornar al nivell d’ingressos que tenien fa dos anys. El resultat és que a les vies més importants, per exemple els carrers Ferran i Comtal, moltes de les persianes que han tornat a pujar són de negocis de souvenirs camuflats legalment com a botigues de roba: aquesta és la manera que tenen de burlar la prohibició municipal d’obrir aquest tipus d’establiment. En efecte, venen roba, però bàsicament samarretes amb lemes suposadament enginyosos sobre Barcelona. Feta la llei, feta la trampa. El control, de moment, sembla que no s’està produint.

La recuperació de la vida en aquesta zona cèntrica de la ciutat està sent lenta i, a més, tenyida altre cop d’aquest model de monocultiu turístic. Fins i tot abans que hagin tornat de manera important els mateixos turistes, ja els estan esperant botigues banals de memorabilia, aquelles que l’Ajuntament ha intentat històricament foragitar, pel que es torna a veure ara, sense gaire èxit.

En els carrers menys cèntrics, i per tant amb locals una mica més assequibles, l’oferta és més diversa. A les vies principals, en canvi, la tendència turística sembla que fatalment s’està tornant a imposar, com una plaga. Entre això i que es calcula que al Gòtic encara hi ha un 25% de persianes abaixades el paisatge urbà d’aquesta part de la capital catalana a hores d’ara no resulta gaire acollidor per als ciutadans ni esperançador des del punt de vista d’una recuperació econòmica solvent, amb futur. El turisme barat només serveix per enredar la gana. De fet, els primers turistes que han començat a tornar han estat sobretot els de baix cost, un públic precisament procliu a la cultura del souvenir barat i adotzenat, no pas a la descoberta d’una oferta original.

Si Barcelona vol seguir sent un pol d’atracció de visitants i alhora defugir la massificació, si l’objectiu és més la qualitat que la quantitat, aquesta proliferació de negocis clònics i impersonals, sense cap factor diferencial o singular, no hi ajuda gens. Recomencem malament. En algun despatx municipal haurien d’haver saltat ja les alarmes. L’aposta pel públic de congressos i fires, pel turista cultural o gastronòmic, o per esdeveniments com la Copa Amèrica, no quadra amb el ressorgiment com a bolets dels locals de souvenirs al Gòtic. Alguna cosa està fallant i cal abordar el problema amb decisió abans no sigui massa tard. La complexa dependència que té la ciutat del turisme demana una gestió àgil, intel·ligent i acurada.