18/12/2020

Carta a l'alcaldessa de Tremp: 'Massa morts, massa silenci'

2 min
ALEX GALLEGO

Benvolguda alcaldessa, soc de Taradell, que si fa o no fa té els mateixos habitants que Tremp i, tot i així, no m'acabo d'imaginar l'impacte que significa per a un poble que, de cop, morin 59 persones en una residència geriàtrica. Però com que és al Pirineu i són gent gran, mirem cap a una altra banda i fem com si no hagués passat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un grup de metges feia públic aquesta setmana un comunicat per alertar de la situació crítica que travessem. Per entendre la magnitud de les xifres de morts que provoca el covid-19, a Espanya deien que és com si cada dia s'estavellés un Boeing 747 i no hi hagués ni un supervivent. Intentem fer el mateix exercici amb el que ha passat a la residència geriàtrica Jaume Fiella. Sumant les víctimes dels trenta atemptats d'ETA a Catalunya, hi van morir 56 persones. A Tremp, 59 en un sol edifici. Un país com Islàndia, on viuen 360.000 persones, ha registrat un total de 28 defuncions durant la pandèmia. A Tremp, més del doble que a Islàndia. I en un sol mes.

Abans del coronavirus, a Tremp –com a Taradell– solia morir una persona cada setmana. A vegades, dues. Els dols individuals, en un poble, es transformen en comunitaris, perquè qui més qui menys es coneix i els morts acaben sent una mica de tots. Cinquanta-nou defuncions per un brot de covid-19 en una residència és una pèrdua per a les famílies, però també per a la memòria col·lectiva de la capital del Pallars Jussà. Se'n va d'una revolada una generació que va néixer amb la guerra i que ha mort al llit d'una residència o en alguns casos –pocs– en el d'un hospital.

Tremp és al Pirineu, lluny dels centres de decisió política i de la majoria de radars periodístics. Si això hagués passat a Barcelona, aquests dies no hauríem parlat de res més. La consellera de Salut no hauria esperat que hi hagués 55 morts per desplaçar-s'hi. És que ni l'oposició n'ha fet sang. Sembla com si el Pirineu i la gent gran no servissin ni com a munició política. “I si fossin nens els morts?”, es preguntava l'altre dia Neus Tomàs a Eldiario.es. Un escàndol hauria sigut. Amb nens o amb adults, tant és. Amb gent gran, no. Perquè ja els hem tret la condició de persones, començant per la manera com ens hi referim. Deixen de ser homes o dones i parlem d'avis i àvies, padrins i padrines, com si ja només tinguessin dret a existir per a uns hipotètics nets que potser no han tingut mai. O sí. Però no els pot definir un càrrec familiar, sinó una condició humana. La mateixa que els neguem.

P.D. És que són molts morts, i en molt poc temps, i en un únic edifici. El patronat de la residència que gestiona el bisbat d'Urgell diu que ho han fet tot bé. La Generalitat, també. A Barcelona la pressió per assumir responsabilitats hauria sigut irresistible. Esperem que a Tremp no s'imposi el silenci i es pugui aclarir i explicar què ha passat.

stats