Trump i la pau de l’agressor
L’estratègia negociadora de Donald Trump és posar el pitjor escenari possible sobre la taula i obligar totes les parts a posicionar-s’hi. Divendres anunciava un pla de pau de 28 punts amb regust de capitulació ucraïnesa. Un pla en què ni el govern de Kíiv ni la Unió Europea –i encara menys les Nacions Unides– hi han tingut res a dir, i que Volodímir Zelenski va interpretar com una tria enverinada entre “perdre la dignitat o perdre un soci clau”.
El pla pivota sobre quatre eixos: una cessió de facto de territoris de l'est d'Ucraïna a Rússia, incloent-hi zones que actualment estan sota control de Kíiv; una renúncia per part d’Ucraïna a demanar l’entrada a l'OTAN i acceptar, a canvi, un estatus de neutralitat vigilada; una reducció d'efectius i armament de l'exèrcit ucraïnès –però no es diu res de limitar el poder militar rus–, i un acord per utilitzar els actius russos congelats que, a l’hora de la veritat, eximeix Rússia d’haver de pagar per la destrucció i deixa el cost de la factura de la reconstrucció per a la Unió Europea i els ucraïnesos.
El pla de Trump reconeix Crimea, Donetsk i Luhansk com a russos, atorga a Putin parts de Donetsk que no ha capturat i congela les línies de batalla de tal manera que permet que Rússia conservi el territori confiscat a Kherson i Zaporíjia. D’entrada, no és tot el que Putin hauria volgut, però és prou generós per poder proclamar una victòria que li salvi la cara del que havia de ser una operació llampec cronificada en tres anys de guerra de desgast.
Una vegada més, la pau de Donald Trump és la pau de l’agressor. Fins al punt que un grup de senadors nord-americans, entre els quals el republicà Mike Rounds, que forma part del comitè d'intel·ligència del Senat, va denunciar que els 28 punts no eren una proposta de Washington, sinó la posició russa que els hauria filtrat un representant de Moscou. Després es va confirmar que el pla es va redactar en gran part a Florida entre el promotor immobiliari i enviat especial de Trump, Steve Witkoff, i Kiril Dmítriev, director d’un fons sobirà rus i confident de Vladímir Putin, en representació del Kremlin. Un altre republicà, el senador Mitch McConnell, advertia les últimes hores que "pressionar la víctima i apaivagar l'agressor" no portarà la pau.
Per als ucraïnesos, el pla arriba en un moment de cansament profund, davant la perspectiva d’un hivern climatològicament dur, amb poques hores al dia d’electricitat, i en plena intensificació dels atacs. Però l’horitzó d’una pau que els deixi vulnerables i sense garanties de seguretat torna a tenir un efecte mobilitzador, també a favor d’un Zelenski que passava per hores baixes davant els últims escàndols de corrupció.
El pla, tal com es va presentar en un principi, prohibeix específicament la intervenció de tropes estrangeres per protegir Ucraïna en cas de futurs conflictes. Fins i tot, el punt 9 diu específicament que els avions de combat europeus estaran estacionats a Polònia. Tot i que el contingut sembla neutre, el redactat toca una fibra sensible en la política polonesa: sembla que Washington i Moscou han acordat limitar la presència de forces estrangeres en territori polonès, incloses les forces de l'OTAN. Per a un país que, com molts altres dels seus veïns —especialment els bàltics—, sempre ha sentit que la seva seguretat davant Rússia es basava en una relació directa i privilegiada amb Washington, aquest punt és un “toc d’atenció brutal”, com ho qualificava un periodista polonès. La UE, a més, defensa el desplegament de tropes europees sobre el terreny per monitoritzar el compliment d’un alto el foc. Una idea que Moscou rebutja de ple.
Tot i que la primera reacció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser advertir que “les fronteres no es poden canviar per la força”, per a la UE no es tracta només de territori i de fixar zones de contenció. Per a Brussel·les, i sobretot per als estats membres que limiten amb Rússia, la prioritat és assegurar que no hi pot haver noves agressions per part del Kremlin.
La UE és avui el principal suport financer i militar a Ucraïna. Però tant Kíiv com Brussel·les saben molt bé que els europeus no tenen la capacitat suficient per reemplaçar el buit que deixaria una retirada definitiva dels Estats Units, no únicament armamentística, sinó de suport a les infraestructures de comunicació i als serveis d’intel·ligència.
La sort d’Ucraïna ha entrat en una setmana crítica. Mentre la diplomàcia busca consensos a Ginebra, Trump acusa Zelenski de desagraït. I la Unió Europea reclama una veu pròpia des de la supeditació absoluta a la seva dependència transatlàntica i des del menyspreu declarat del seu aliat històric.
