Trump unirà la Xina i Europa?
Amb poc raonament econòmic o polític, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha introduït alguns dels aranzels més alts en més d’un segle i els ha imposat a gairebé totes les economies del món. Després, de sobte, malgrat haver insistit que els aranzels arribaven per quedar-se, ha ajornat els nous aranzels “recíprocs” en el cas de tots els països excepte un, i ha mantingut en vigor un gravamen general del 10% per a la resta. En el cas de la Xina, Trump ha afegit un aranzel del 50% a les dues pujades d’aranzels del 10% al febrer i març i l’aranzel “recíproc” del 34% imposat el “dia de l’alliberament” (que després ha augmentat al 84% per ordre executiva). El resultat? Un aranzel mínim efectiu del 145% per a tots els productes xinesos que entren als Estats Units (amb una exempció temporal en el cas de l’electrònica de consum).
La Xina, que havia reaccionat amb aranzels proporcionals als dos augments inicials del 10% i esperava arribar a un acord amb Trump, ha respost als seus dos últims augments amb augments semblants, de manera que en general els aranzels a les importacions nord-americanes han pujat al 125%.
L’administració de Trump considera que el govern xinès no pot suportar les pèrdues econòmiques derivades d’una reducció dràstica del comerç nord-americà. Poc menys del 20% del PIB xinès prové de les exportacions i al voltant del 14,7% de les seves exportacions es dirigeixen als Estats Units, el segon mercat d’exportació de la Xina el 2024. Un impost del 145% sobre aquestes exportacions suposarà un gran peatge per a les empreses, treballadors i famílies xineses en un moment en què la Xina lluita per reactivar una economia estancada.
Ara bé, l’aposta estrambòtica i agressiva de Trump sobre els seus aranzels ha donat al govern xinès un avantatge polític important. A diferència de les recessions econòmiques atribuïbles a la política interna, les bravates de Trump i els aranzels punitius i indiscriminats aplicats sobre països petits i pobres com Lesotho, o illes poblades només per pingüins, portaran la majoria dels xinesos corrents a atribuir les dificultats econòmiques a l’actitud abusiva dels Estats Units. El govern xinès recalca repetidament els beneficis mutus del comerç i el fet que en una guerra comercial “ningú hi guanya”. Al mateix temps, ha fet una crida a la solidaritat nacional. Com menys raonable sigui el comportament dels EUA, més suport intern rebrà el govern xinès.
A més, la Xina no està sola. Tot i que l’administració de Biden va treballar assíduament amb els seus aliats per aïllar la Xina, Trump ha posat la Xina i els aliats tradicionals dels EUA al mateix bàndol. Per exemple, ha augmentat els aranzels a les importacions de la UE en un 20%, i la UE, com la Xina, havia anunciat represàlies aranzelàries abans que Trump, davant la caiguda de les borses i l’augment dels rendiments del Tresor, pitgés de cop el botó de pausa.
El fet que els Estats Units s’hagin focalitzat en la Xina es pot veure com un esforç per alinear Europa i altres països contra la Xina. Això pot funcionar fins a cert punt. Mèxic ja s’ha ofert a igualar els aranzels dels EUA a la Xina. Però una gran part del dany autoinfligit als interessos nord-americans ja s’ha fet. Encara que la UE negociï amb èxit amb els EUA, els aranzels i les tensions sobre Ucraïna i Groenlàndia tindran un efecte negatiu permanent en la fe dels europeus en Amèrica com a soci econòmic fiable i aliat estratègic.
La frustració amb els EUA no convertirà Europa en un aliat de la Xina de manera sobtada. La UE té moltes queixes contra la Xina, especialment la seva gran quantitat d’exportacions de vehicles elèctrics (EV) i el suport a Rússia en la guerra contra Ucraïna. Però, fent que el comerç amb els EUA sigui més car i impredictible per a tothom, Trump ha creat un poderós incentiu perquè Europa aprofundeixi els llaços amb la República Popular.
A més, mentre que Trump ha retirat els EUA de l’acord climàtic de París (una altra vegada), Europa i la Xina reconeixen la necessitat d’una acció urgent contra l’escalfament global. A més de liderar el món en la fabricació de vehicles elèctrics i panells solars, la Xina també és el desenvolupador més ràpid de tecnologies d’energia verda i energia nuclear, una opció energètica que ha guanyat un interès renovat a Europa.
La guerra d’Ucraïna i els efectes de les exportacions xineses sobre els productors europeus són sens dubte temes espinosos, però la necessitat d’assegurar les seves economies contra el caos nord-americà pot portar les dues parts a arribar a acords. Fa de mal dir quina mena d’acords, però hi ha moltes opcions. La Xina podria augmentar les seves importacions europees, establir límits a les seves exportacions a Europa i permetre que la seva moneda s’apreciï. També podria compartir tecnologies per ajudar a reforçar indústries europees com ara la intel·ligència artificial, les bateries de vehicles elèctrics i la transmissió elèctrica. Això convertiria les subvencions del govern xinès en aquests sectors, que els europeus consideren que donen a la Xina un avantatge injust, en un benefici per als productors i consumidors europeus. Europa, per la seva banda, podria promoure la participació xinesa en processos de presa de decisions més globals, cosa que els líders xinesos busquen des de fa temps.
Tot i que és poc probable que la Xina abandoni Rússia, ha mostrat pragmatisme pel que fa als interessos xinesos. Si vol mostrar bona voluntat als europeus, pot augmentar les importacions d’aliments ucraïnesos per compensar una part de la pèrdua d’importacions agrícoles nord-americanes, donar suport als refugiats ucraïnesos, utilitzar els seus experts en la creació de grans projectes d’infraestructura per ajudar a la reconstrucció d’Ucraïna i evitar que els mercenaris xinesos lluitin amb Rússia.
La recent visita del president espanyol, Pedro Sánchez, a Pequín, i una reunió prevista amb els líders de la UE que el president xinès Xi Jinping acollirà al juliol, indiquen clarament que la segona i la tercera economia del món són ben conscients dels beneficis d’una cooperació més gran. Si la fan arribar a bon port, la guerra comercial potser no serà del tot dolenta per a la Xina, i el que sembla una crisi econòmica podria convertir-se en una oportunitat geopolítica.
Copyright Project Syndicate
